1919-1939 ¿Qué va ser el periodo entreguerres, una llarga posguerra o una guerra de baixa intensitat?
Hola tots
Hui anem a analitzar el periode de Entreguerres, si reialment va ser un renaixement ràpid i "feliç" després de la guerra més violenta i terrorífica que havia patit la humanitat fins al moment, o si, tenim una visió un poquet edulcorada del passat i de com va ser viure en aquest anys.
A. FELIÇ, FELIÇ......
Normalment, es coneix com "Felices años 20" al periode de prosperitat econòmica que es va produir als Estats Units entre 1922 i 1929, - sobre toto, perquè va ser el pais que més va guanyar amb la IGM, va situar-se com la priemra potència mundial, i era la fábrica i el mercat del mon- y al que alguns païssos europeus es van incorporar a partir de 1925. Esta época es també coneguda amb el nom de "Los años locos", quizás una denominació més encertada, ja que, como anem a ver, als anys 20 felices van ser tan sols alguns.
Activitat 1:
Entreu açi en aquesta noticia i feu una enumeració del canvis i noves formes de vida que es desenvoluparen sobre toto en América després de la IGM.https://periodistas-es.com/felices-anos-veinte-138981
El creixement econòmic vendria acompanyat d'un periode d'estabilidad política als EUA, caracteritzat pel predomini del Partido Republicà en el poder. EEUU es converteix en el model a seguir. Ells ho sabien i buscaven exportar a Europa el seu estil de vida, el American way of life. N'hi ha un optimisme a raudals i existeix el convenciment que, amb iniciativa i esfuerç, tot el mon pot arribar a l¡èxit. Estava creant-se el SOMNI AMERICÀ. Ara ja sabeu que esta idea que encara domina la societat actual no es des de sempre i no es tan antiga, comença en el anys 20 del s. XX. Per el contrari, si no prosperaves econòmicament seríes vist com una persona pereçosa, incapaç, dèbil. Podiem dir, que en aquesta ensomniació no calia parlar de explotació laboral, de sous baixos o de discriminació. Si no aconseguies ser una persona rica o de èxit era la teua culpa. Una mentalitat molt limitada e injusta, molt sesgada i que no veia el que no volia veure, com vegeu un somni irreal, però que va calar.
La vida cotidiana en EEUU responia a este model:
- Aument espectacular del consum de bens individuals. La clau era la presència de la publicitat, que ja començava a ser molt agressiva. La aparició de "la venta a plaços" va ajudar a transmetre la idea de que, per a ser feliç, tota persona debía tindre una casa en la platja, un automóvil, electrodomèstics, roba cara, pareix materialment feliç i ben posicionat, encara que fora amb prèstecs....
- La gent acudia en masa al nous espais d'ocio en mases: al cine, al teatro, a concerts... En este moment es produí el desenvolupament de les industrias cinematogràfiques i discogràfiques norteamericanes. Les grans empreses de cine s'afincaren a Hollywood; les discogràfiques es van a profitar tremendament de la difusió dels aparells de radio, per on s'emitien els grands éxits del moment. També va haber una gran proliferació de revistes especialitzades, de moda, etc..
América va mostrar al món tota la seua opulència, inculcant el missatge de ser la terra de les oportunitats, per el que molts es llançarien a vivure el somni americà.
Les clases menys afavorides d'altres païssos comenzaren a emigrar de forma masiva al territori estadounidense. Se les deía que tindrien èxit en la vida pero, a la hora de la veritat, les coses no serien tan fàcils per a ells. La emigració va portaro la aparició de barris per a extranjers, autèntics ghettos de miseria i exclusió, on s'agolpaven els inmigrants. A més, la majoría anglosajona norteamericana, de natural conservadora, era molt reacia a aceptar els costums i modos de vida de los recién llegados europeus, questió que complicava la seua inclusió en la societat. Comenzaren a existir problemes de convivencia, de xenofòbia als italians, europeus, etc. i, des de el govern, s'optaría per la elaboració d'una serie de lleis migratories molt restrictives, arribant-se e a prohibir la entrada a EEUU a totes les personas de origen asiático i a limitar mucho la de eslavos i latinos.
No es un mon tan llnyà veritat?
Activitat 2:
Espejismes i realitat
 |
| Vegeu el video pinxant en la imatge. |
Llegiu este article açí i comenteu quines van ser realment la prosperitat i els problemes de estes anys segons l'article. Comentari de al menys 200 paraules com a minim. Cal fer un análisi històric, no un comentari sense argumentar. Llegiu abans les pagines 154 a 156 del nostre llibre.
Activitat 3:
Busqueu pel.lícules com la del Gran Gatsby que reflecten esta época. Teniu que aconseguir les dades basiques de la pel.licula, señalar que temes ens permet analitzar sobre els Feliços Anys 20 a nivell históric i aconseguir un fragment de la película. Al menys dos pelis.
Divendres 24 abril
Activitat 4:
No ès or tot el que brilla: La Mafia en EAU en els anys 20.
A més, al democracia nordamericana no era tan forta com es pot pensar, a nivell local o general, n'hi havia molts problemes per a controlar la delinqüència. Per això podemo dir que elsanys 20 del s. XX, tambèvan ser els anys daurats de la Mafia. Desprès del Crack el seu pes i el de la corrupció política i económica que els caracteritzava en algunes grans ciutat va ser enorme, va naixer el mite de la Mafia.
Llegiu estes dos articles per a conèixer un poc més este fenòmen de desestablitació, violència crimen i desestabilització: va ser un dels indicis del problemes i debilitats que la nova pau va portar als païssos tras la IGM.
Pintxeu a les imatges per a accedir als reportatjes
https://www.lavanguardia.com/ocio/viajes/20190214/46438820581/matanza-san-valentin-chicago-1929-90-anos-ruta-criminal.html
 |
| Destrucción de alcohol por las autoridades por la Ley Seca. años 20. Mob Museum. |
El cine i la literatura es mostra que la violencia i els grups de deliquencia organitzada havien existit als Estats Units des de mitjans del s. XIX. ¿Por qué va ser ara la mafia quan va trionfar?
Penseu ¿per què van naixer estes organitzacions criminals just tras el fin de la IGM?
La clau està en el grau de violència desatada en les trinxeres, els problemes d'integració y tornada a la vida civil de molts antics soldats, la cultura antidemocràtica, antipolítica i pro violència per a resoldre les questions de la vida que es va establir durant la guerra. Tota esta mentalitat no s'acaba amb un dia de celebració oficial pel final de la guerra. Totes les societats, també la nordamericana, va tindre que combatre a este nou enemic intern, la violència paramilitar.
Llegiu les següents pàgines d'este article sobre la Mafia i la seua relació amb la Primera Guerra Mundial i feu un texto on analitzeu la seua relació. Heu de llegir les següents pàgines del article: pagina 51, 52, 64 al 74. El text ha de tindre una extensió al menys de 200 paraules.
 |
| Pintxa en la imatge per a accedir al article. |
file:///C:/Users/USUARIO/Downloads/Dialnet-LosViolentosAnosVeinte-3891674.pdf
Éste es un dels exemple que cal tindre en compte quan estem jutjant o analitzant el periode d'entreguerres. La Pau no va ser una pau completa que acabara amb els problemes que la propia guerra havia generat. No va ser capaç perquè el món havia canviat i més problemes nous havia portat la guerra que solucions. Així cal no pensar que des de 1919 Europa y el món estaven en pau i que 20 anys després va començar una nova guerra per arte de màgia. Els problemes i les causes de la IIGM ja estaven a 1919, i va haver moltes guerres encobertes en eixos anys, tant internes como externes, encara que no foren mundials. Van ser el "caldo de cultivo"de la situació que esclatà en 1939.
Activitat 5: el anticomunismo als EE.UU. L'estiu roig de 1919
Durant la IGM, concretament a l'any 1917 havia esclatat la Revolució de Febrer de 1917 a Russia, que va acavar amb el govern tzarista rus amb el lema "Pau, pa i terra". Tras un primer moment d'intent d'instaurar un Govern provisional de Kerenski que instaurará un sistema politic liberal i fera reformes graduals o moderades, al mes d'octubre de 1917, les penalitats de la guerra i les grans desigualtats de la societat russa, van fer que les postures més radicals triomfaren: contrarrevolució i revolució.
Entre els contrarrevolucionaris, un intent fallit de colp d'estat desenvolupat per general Kornilov, que volia acabar con las reivindicacions obreres e implantar una dictadura conservadora (agost-setembre 1917), que va ser sofocada per la ajuda dels bolxevics i menxevics. A la tardor, els revolucionaris,va comenaçar un nova insurreció popular i un asalt al poder polític, un nou colp d'estat esta vegada per part del Partit Bolxevic, presidit per Lenin. Va triomfar la Revolució d'Octubre de 1917, i entre les primeres mesures que va tomar, va ser signar la pau amb Alemanya, la Pau de Brest-Litvsk (març 1918) e eixir de la Primera Guerra Mundial.
Este nou sistema polític revolucionari, tras el desenvolupament d'una guerrra civil (1918-1921) entre partidaris de retornar a la monarquia tzarista (contrarrevolucionaris) i el govern obrer, va instaurar un govern de base obrera, comunista, que desenvolupà la via russa del comunisme en un sol país Russia.
Anem a coneixer cóm va afectar esta Revolució Russa a la resta del paissos europeus i als EUA, amb un exemple, l'aparicio d'un moviment i pensament anticomunista dins dels altres paissos i va posar nerviosa a la part conservadora d'aquests paissos.
El Terror Roig als EE.UU. (1919-1939): anticomunisme nordamericaà i conflictes socials
L'inici de la reacció als Estats Units va enfocar-se en la búsqueda d'un enemic extern, pero a no reconéixer els problemes sociales que el ràpid pero desestructurat desenvolupament econòmic estava provocant en la economia nordamericana: des de la victoria del bolxevics a Russia, els empresaris i grans propietaris, van tindre por, que amb els problemes de posguerra les protestes sociales es transformaren en revolucions que demanaren canvis per a tots.
Als EE.UU. a pesar de la bonança econòmica, no tot el món va conèixer-la, n'hi havia grans contradicciones internes molt greus. La prosperitat no va beneficiar tothom de la mateixa manera i a partir de 1926-27 una sèria de elements ja mostraven que el sistema estava prop d'una crisi, però ningú va voler veure-la.
La agricultura vivia dificultats, els preus no pujaven tant com deurien, ni tant com els industrials, molts llauradors s'havien endeudat per la compra de maquinaria i noves terres per a modernitzar la agricultura, i produir més quantitat. A més molts van perdre les seus petites terres i arrrivar a la pobressam començaren a ser jornalers i o a anar-se a les ciutats. L¡augment de producció agrícola en altres paissos de Sudamericà comença a ser competititves en el mercat internacional agrícola i per tant una acumulació d'estocs, afegida a u naument enorme de la producció per la mecanització no va poder ser absorvida per el mercat. La solució començar a baixar el preus i molts llauradors van empobrir-se, no arrivar a pagar els prèstecs i van perdre les seues terres.
Per altra banda, en les industries i les ciutats, no tot era bo tampoc. L'augment dels salaris fou molt més baix que el preus del productes i sobre tot dels beneficis econòmics del empresaris nord-americns. Així que cada vegada més la capacitat adquisitiva per a comprar dels ciutadans va anr a la baixa i la gent va començar a endeudar-se. També la sobreproducció industrial va ser un problema per que va disminuir la capacitat de la gent de consumir de les classes mitajanes i baixes. A més la exportació de productes indsutrials va anar reduint-se a mesura que alguns paissos europeus retornaven a tindre un minim d'industria, per tant, tampoc podian donar eixida a tota eixa sobre producció industrial. A nivell social, es traduia en endeudament de les families, començament de problems de treball i de empillorament de les condiciones de treball.
Estes problemes, vaticinamen reivindicacions socials, i es en este context, que amb el reton dels soldats de la IGM, tot es va fer més greu, per intentar reincorporar-les a la vida civil i al treball. En este momento, va sorgir corrents reaccionaries de pensament, sobre tot entre les classes altes i mitjanes que tenien por a perdre el seu sistema de vida acomodat, i van vore amb perill que en un país industrial com Russia, haguera triunfat uan revolució obrera i que des d'alli puguera extender-se també als EE.UU.
Eixe es el Primer Temor Roig va ser un període en la història dels Estats Units caracteritzat per un fort anticomunisme i antianarquisme i per les freqüents tensions socials entre els sectors dretans i esquerrans de la societat americana a causa d'esdeveniments reals i imaginaris. Esta idea es clau, els corrents reaccionaries nordamericanes van intepretar els protestes sociales del propi sistema econòmic capitalista americà no com protestes sino com un moviment polític que volia acabar al sistema polític. Però la realitat es que a EE.UU. no va vore una movilització política comunista.
Entre els esdeveniments reals van incloure la revolució bolxevic a Rússia, amb el seu impacte en el proletariat estatunidenc, i el terrorisme anarquista. L'apogeu d'aquest clima de tensió va tindre lloc entre els anys 1919 i 1920 amb esdeveniments com ara l'Estiu Roig de 1919, els atacs anarquistes de Luigi Galleani i el judici de Nicola Sacco i Bartolomeu Vanzetti.1
El bolxevisme i l'amenaça d'una revolució d'inspiració comunista als Estats Units van ser utilitzats com a argument per a explicar l'ona de descontentament social que vivia el país, amb fets tan poc relacionats com és el cas dels disturbis racials de Chicago de 1919, es a dir, el propi sistema polític nordamericanà als anys 20 encara tenia greus problemes de desenvolupament d'una democracia reial, perque en la realitat, continuava desenvolupant un sistema polític segregacionista i racista, que no reconeixia els mateixos drets a la població negra.
Els aconteixement de l'estiu de 1919 van mostrar els greus contradicciones del sistema democràtic nordamericà i el perill de la seua conversió en un sistema polític representatiu conservador i reaccionari.
 |
| Cadaver carbonitzat del afroamericà Will Brown tras ser torturat assassinat i cremat per una multitut d'homes blanco en Omaha (Nebraska), setembre de 1919. Font. wikipedia. |
L'Estiu Roig de 1919 fa referència als disturbis de caràcter racial ocorreguts en més d'una trentena de ciutats dels Estats Units durant l'estiu i principis de la tardor de 1919. En la majoria dels casos els disturbis es devien al fet que les persones d'ètnia blanca atacaven als afroamericans. Organitzacions amb ideologies racistes com el Ku Klux Kan van desenvolupar asessinats en massa de ciutadans afroamericans.
Posseu el traductor del subtitosl en catala o en castella.
Açí teniu més informació.
Activitats:
Busqueu i feu una petita investigació sobre les vagues de treballadors als anys 20 en EE.UU., sobre algun aconteixement de l'Estiu Roig de 1919, els atacs anarquistes de Luigi Galleani i el judici de Nicola Sacco i Bartolomeu Vanzetti. y presenteu un breu resumen sobre els aconteixements, les causes i com terminar.
Dimarts 28 abril 2020
B. LA ALTRA REALITAT
En el periode comprés entre la Primera i la Segona Guerra Mundial (1919-1939), es van produir aconteixements molt importants que van canviar la "complicada pau" aconseguida en 1919 i l'ordre internacional, amb noves potències i focs de conflicte nous, a més es va transformar l'economia i la societat en molt païssos.
Per aixó, cal recordar que ante tot, el periode d'entreguerres va ser una època d'inestabilitat greu, al menys si parlem d'Europa. Com a conseqüència de la IGM, van sorgir forts rancors politics entre vencedors i vençuts, reivindicacions territorials pel nou mapa europeu, problemes econòmics greus que van empitjorar amb la crisi econòmica mundial de 1929, iniciada als Estats Units.`
A més a més, el triomf de la revolució russa va fer témer, entre les classes conservadores del paissos europeus i als EUA, l'expansió del comunisme.
El resultat va ser, en molts casos, l'aparició de règims autoritaris i el retrocés de la democràcia.
En aquest context van aparèixer el moviment feixista a Itàlia i el nazisme a Alemnya. La seua política exterior, de caràcter agressiu, va portar al món cap a la Segona Guerra Mundial.
Quins problemes van conduir a una nova guerra mundial en tan sols vint anys
1. Recuperació econòmica de posguerra, per a qui puga.
La Gran Guerra ho va canviar tot, fins i tot, qui eren els rics i les classes socials. Les trinxeres i la gripe van igualar a tota la societat front a problemes de vid o mort, en els que els vells prejudicis socials de classe i de estatus no podien respondre ni aconseguir millores. Va ser la veritable transició del mon del segle XIX al segle XX.
En Economia i la hegemonia econòmica mundial, també es va reflectar canvis grans. La Gran Guerra va suposar el fi de molts grans imperis territorials com veurem, però també el començament del final dels antics Grans Imperis econòmics del segle XIX, com l'Imperi Britànic. Si 1898, va marcar el fi del Imperi colonial espanyol, 1919, va marca l'inici del declivi d'Anglaterra com la principal potència econòmica mundial, esgotada per els grans esforços de la Economia de guerra durant els anys que va dura el conflicte. I també de grans guanyadors en el plan econmòmic mundial, com Estats Units, que van desbancar al Regne Unit i es va constituir com el principal centre financier i la "fàbrica" del món.
A Europa, els problemes de posguerra van ser principalment, le gran destrucció de insfraestructures, la pujada de preus o inflacció per incapacitat per la difícil conversió de la Economía de guerra de tots els paissos, de nou en una Economìa de pau, i el consequent augment de l'atur, pel retorn dels soldats de la guerra, la incorporació de la dona al món del treball i sobre tot per la falta de demanda interna de consum de les ciutadans, que havien vist com el seu poder adquisitiu anava menguant durante el conflicte i els primers anys de posguerra. Si les families s'empenyaven o s'empobiren. Els estats, havisn sufragat part dels gastos militars i de la seua economia durante la guerra mitjançant prèstecs, que ara devien retornar. Així la deuda del paissos europeus va creixer enormement, i va tindre u nefecte dominó.
Per exemple, Anglaterra, que era la màxima potència del moment, havia siguta la gran prestadora de diners als aliats, però ara tenia necesitat del retorn del seus diners. A més era deudora als Estats Units, que era la potència que havia començat a fer-li prestecs durantel a guerra. Poer tant la seua hegemonia va debilitar-se. Va poder sobreviure millor i començar la seua recuperació de posguerra per dos factors: tindre en cara un imperi ultramarí, que feia que puguera aconseguir materies per a la seua industria, encara que produia productes me´s cars que abans i menys vendibles, i per els pèctecs nordamericans que b¡va na judar a la seua recuperació. En nùmeros podem dir que havia prestats 1300 millions de llibres als alliats i devia 800 millions a EUA
Quina va ser la solució, si la principal potència per a resoldre este problema econòmic?
La clau està en les negociacions de la Pau, en el Tractat de Versalles i en les Reparacions de Guerra que els vençedors van reclamar a Alemanya. Amb els diners que Alemnya pagara e nconcepte per la destrucció que havia ocasionar durant la guerra, els aliats pagarien els seus deutes i podrien invertir eixos diners al reconstrucció econòmica dels paissos.
Busca més informació sobre el Pla Dawes en este enllaç i en la web, i alguna imatge representativa.
Plan Dawes front a Plan Marshall: dos primers plan de ajuda per a la recuperació eocnòmica europea:
Coneixem ja el plan que va implantarse en el periode de entreguerres, el Pla Dawes, per a tractar de ajudar a Alamanya a salir de la seua intensa crisi de posguerra, i a més i sobre toto, ajudar a que tota la economia europea també puguera fer-ho, perque estaven relacionades. Va ser un plan concret d'ajuda mitjançant préstecs per a un país. Va ser el primer assaig històric.
Després de la Segona Guerra Mundial, en 1945, (fem este salt momentani en el temps encara que no anem a tractar ara eixe segon conflicte mundial), es va posar en práctia el Plan Marshall. En anomenem per a presentar altra opció que es va desenvolupar, en vista que la primera solució de entreguerres, no va poder evitar una nova guerra, ni que eixe sistema parcial préstecs de Dawes creara un desenvolupament econòmic dèbil a Europa i a Alemanya, que no va poder fer front a una crisis econòmica mundial, con el Crak del 1929 va demostrar i els anys 30.
Per aixó la segon solució històrica tras el fina lde la Segona Guerra Mundial va ser implantar el Plan Marshal.Coneixeu-lo un poc per a poder comparar ambdos:
Activitat 1B:
Comenta les diferencies i similituts entre el Plan Dawes i el Marshall
Quan va terminar realment de pagar el seu deubte de la Primera Guerra Mundial?
Mes enllà de la utilització ideològic pels nazis de les protestes pel pagament de les dures reparacions de guerra i els problems socials i econòmics que suponia per a Alemanya durant els primers anys de posguerra des de 1919, anem a conèixer quan va terminar de pagar els seus debtes, i com les condicions del seu pagament van anar variant amb el temps.
Activitat 2:
Es un tema, que no es pot tractar com es sol, aillat com una petita menció al final de la Primera Guerra Mundial, reialment perquè no es va solucionar entreguerras (1919-1939) i es va allargar més enllà de la Segona Guerra Mundial Es el millor indicador per a comprobar que les dues guerres mondials estaven conectades com un procesos bèlic històric vinculat, fisn i tot podem dir que te relació amb les respostes que la unió europea va donar a la Crisis econòmica de 2008 a paissos com Grècia. Alucinant, no? Ès Història.
Respon a estes preguntes a partir de la lectura dels articles i dels videos:
- Què devia Alemanya com a Reparacions de Guerra? Com devia pagar-la segons els acords del Tractar de Versalles?
- Va ser una bona solució els Reparacions de guerra? S'han utilitzat en altres conflictes?
-Quant havia de pagar Alemanya quan els nazis van pagar de tornar el deubte alemanay en la Segona Guerra mundial?
-Que van fer els aliats tras el fina lde la Segona Guerra mundial respecte al deubte alemà?
-Va tornar tot el deubte? Es va condonar alguna part?
-Quan va acabar de tronar els deubtes de les Reparcions de la Gran Guerra alemanya?
Els historiadors han assenyalat que l'imposició de les dures Reparacions de Guerra a Alemanya va significar crear un greu problema per a aconseguir la recuperació de posguerra, el desenvolupament econòmics alemà, europeu i per a garantir una pau duradera. Seria considerat com un gran error històric.
-Va pasar el mateix error de les reparacins amb el final de la Segona Guerra Mundial?
-Van obligar a Alemanya a pagar noves reparacions de guerras tras la Segona Guerra Mundial?
-Què i a quì va obligar pagar Alemanya en 1951 respecte a les Reparacions de Guerra?
Activitat 3: No repetir errors dels passat, anem amb cura.
Investiga en la prensa en internet, quina va ser la postura alemanya amb la petició de condonació de les deubtes del paissos de lSur de Europa a la crisi econòmica de 2008. Quins paissos demanaven ajudes o condonaciosn de les seues deubtes, quina va ser la postura alemanya. Tens que indicar el nom del periodic, la data i el titol de la publicació i afegir el link a la noticia.
Fes una reflexió històrica sobre la forma d'enfrontar les crisis econòmiques i la reconstrucció de les economíes en Europa després d'una guerra o situació devastadora similar. Compara els problemes i conseqüències que va tindre la imposició de les Reparacions de Gran Guerra, els problemes del l'endeudament econòmic i las seua imposibilitat de fer-li front per als païssos,com li va pasar a Alemanya, que cosnequències va produir, les soluciones europees que ha nexistit per a ajudar al paissos en moments de crisis econòmica abans del segle XXI, i la resposta front a la Crisis econòmica europea de 2008 de Alemanya i la resta de paissos.
Dimecres 29 abril 2020
2. Una nova diplomacia i acords en una pau tensionada, una pau aparent
La Pau de París (1919-1920), va ser una pau impossada, on les potències guanyadoras de la guerra van imposar les seues condicions als païssos derrotats. Els motius d'esta decisió, van ser molts: l'alt nivell de violència, de morts, de destrucció que va assolir Europa durant la Gran Guerra, la gran responsabilitat d'Alemanya en el desenvolupament de la guerra, i també el no reconeixement mutu de la culpabilitat compartida per tots els contrincants.
La nova diplomàcia de posguerra tampoc volia el colapse del derrotats, tot el contrari, volia crear un nou sistema de relacions diplomàtiques entre païssos que garantiren l'equilibri i la negociació colectiva entre estats com mitjà de relació i resolució de conflictes entre ellos. Volien impedir el resorgiment d'Alemaya com una gran potència agressiva com la del II Reich, aconseguir un equilibri entre poder i evitar conflictes nous. Van pasar de les antigues reuniones bilaterls, secretes entre diplomàtics dels païssos europeus, a crear una organització internacional per a mantindre la pua i negociar els conflictes publicament en grup.
La Societat de Nacions, SdN basada en el 14 punt de Wilson, va ser la organització que va arbitrar les relacions entre paísos durant el anys d'entreguerres, el precedent directe de la actual ONU.
Però esta organtzació va tindre les seus contradiccions:
- Va ser impulsada pels EE.UU, en concret pel seu president Wilson, però el Congrés nordamericà va votar en contra de que EE.UU participara en ella.
- No van invitar a formar part del grup inicial de SdN, als païssos hereus del antics Imperis, considerats instigadors de la guerra i derrotats en ella. Van entrar poc a poc: Austria (1920), Hungria (1922), Alemanya (1926), Turquia (1932), tots nous paíssos creats de la disolució dels antics imperis, Austro-hungar, otomá i alemà.
- Els primers governs alemanys de la República de Weimar (1919-1939), van rebutjar formar part d'ella, fins a 1926, que tras les negociacions entre 1924 a 1926, va finalment entrar en la SdN.
- Russia que havia eixit de la guerra en 1917 i havia creat un nou estat comunista, la URSS en 1922, no va ser admitida fins a l'any 1934.
Activitat 1:
Mireu estes dos fonts històriques originals:
Respon a estes questions:
Respecte als 14 punts de Wilson, clasifícals segons es relacionen amb: Diplomacia pública, Questions territorials / Nous paíssos; Liberalisme econòmic (Llibertat económica i comercial); Desarme; Reorganitzacio colonial; Sociedad de Nacions.
Quins d'aquest punts podem relacionar-se amb el dret d'autodeterminacio per a crear nous paisos i la resposta a la reclamació de molts nacionalismes europeus de crear un estat?
Respecte a la adhesió d'Alemanya a la SdN, explica quina era la visió alemanya de esta organització, bona o mala, perquè, va canviar d'opinió.
Busca alguns termes o paraules en la carta que pugues relacionar amb el sentiment revanxista e inclós rencorós alemà front als païssos guanyadors, que et fasen veure com Alemanya pensava que els païssos vencedors no la tractaven be.
Qué relació te la adhesió d'Alemanya i el Pacte de Locarn? Que va a ser este Pacte?
Segons esta carta, quines condicions complia Alemanya per a poder entrar en la SdN?
Si d'alguna cosa es parla en el periode d'entreguerres, és que va ser un moment de grans canvis territorials a Europa, el moment en el que el mapa va canviar més rapid en al seua història, després de les guerres napoleóniques.
Activitat 2: un nou mapa dibuixat amb sang
Trova les diferències entre estos dos mapes, quin dataries en 1914 i quin en 1919? Per qué? Indica els canvis y explica'ls. Ajudat de la pàgina 141 del llibre ed text (Els canvis territorials). Continua esta tasca fent la activitat de les págines 142-143 del llibre de text. Utilitza un mapa d'Europa en blac per a crear el teu propi mapa de Europa de 1919, on indiques les noves fronteres, els noms del nous paissos i marca amb una creu X els llocs de conflicte.
___
Però hem que preguntar-nos, havien acaba els conflictes i tensions després de firmar la guerra? Com segur que ja haveu endevinat, la resposta es tristement negativa. Els tensions continuaren, van produir-se ocupacions militars, van sorgir conflictes bèlics indirectes i per tant encara que no sempre es presenta així, el periode entreguerres va ser la continuació d'una guerra de baixa intensitat, podriem dir que u nassaig del que despre´s seria la geurra freda a partir de 1945.
Anem a comentar el exemple més conegut d'este clima de pau tensionada, la ocupació militar de la Conca del Ruhr.
Aci teniu alguns dels altres conflictes que es van desenvolupar entre els anys 1919-1938 en Europa. Anem a nalitzar-ho mitjançant un indicador molt revelador: la acció de la Cruz Roja Internacional entre els anys 20 i 30.
Anem a llegir este fragment de text del CICR:
"La masacre que se perpetró entre 1914 y 1918 debería haber significado el fin de los conflictos armados. Los pueblos se horrorizaron por la cantidad de sangre derramada, y parecía que no habría más lugar para la guerra. Sin embargo, la realidad rápidamente dio por tierra con el idealismo. Lejos de desaparecer, la violencia de la guerra daría un giro aún más brutal con el advenimiento de las ideologías totalitarias en las décadas de 1920 y 1930. El Comité Internacional de la Cruz Roja (CICR) debió fortalecerse en un entorno cada vez menos afín a los principios humanitarios".
Ara analitzeu estos exemples de conflictes bèlics desenvolupats entre els anys 1919-1938:
Activitat 2:
Què va ser la Ocupació de la Conca del Rurh? Quines conseqüències va tindre? Com erenles relacions entre francesos i alemanys? Com va ajudar la Creu Roja?
A qui va enfrentar la guerra civil en Finlandia en 1918? Era per una qüestió territorial o per a implantar un sistema polític parlamentari? Quines van ser les conseqüències de este conflicte?
Què va ser la guerra polaco-soviètica? Qui va participar? Quina relació te amb la fixament de les ronteres entre Polonia i la URSS?
Qué va ser la Guerra grecoturca? Qué va ser la Gran Idea? I la Gran Catàstrofe?
Com va ajudar la Creu Roja en este conflicte?
Què va ser la Guerra de Manxuria? PEr què es va iniciar? Que va ser l'Incident de Mukden? Qui es va provocar?
Què va ser el Conflicte xino-soviètic? Com es va terminar? Quines conseqüències va tindre?
Quins problemes actuals es mantener avui e ndía, i els va provocar els reparts territorials entre les potencies colonials europees del antics territoris de l'Imperi Otomà al fina lde la Guerra?
Quina relació pot tindre la guerra civil espanyola amb la resta de conflictes bèlics que hem vist i que es va ndesenvolupar entre 1919 y 1938? Aquins bàndols i quines ideologies va enfrentar?
Activitat 3: dibuixant llinies en un mapa, amb conseqüències funestes
Açí os presentem alguns mapes, sobre tot els dos centrals, sobre els dos Tractats de repartiment del territoris de l'Imperi otomá per les potències coloniales europees tras la IGM. Teniu mapes d'abans, durant i després de la Primera Guerra Mundial, i el mapa actual, dibuixades entre 1916 y 1923 sense tindre en compte més criteris que interesos colonials i creant conflictes territorials nous, encara no resolts.:
Compara els mapes amb l'actual i fixat en quines frotneres entre paissos van ser creades tras el final de la Primera Guerra Mundial. Completa un tabla indicant que paises actuals van estar baix un domini colonial europeu y anomena el nom de la potència (Anglatera,, França, Alemanya, Russià, etc.). Després, busca si n'hi ha actualmente algun conflicte bèlic en el segle XXI en algún dels païssos. Ex. Pista: Palestina..
Activitat 4:
Els conflictes d'entreguerres mostraven que la violència i la opció militarista estatal o paraestatal no estava totalment controlada en Europa en l'època d'entreguerres, a pesar del desenvolupament d'organismes arbitratge com la Societat de Nacions o amb l'auge del moviment pacifista en tota Europa. Eren dos visions del pacifisme: un moviment de mases que proposava "No más guerra", front a un pacifisme organitzatiu i més moderat, desenvolupat per la "Lliga de les Nacions", i que estava en la base la Societat de Nacions.
En tots els paissos europeus van sorgir moviments pacifistes, però no consideraven ab la mateixa ravetat el perill reial per a la pau. el moviment alemnà si considerava que la pau estava més ne perill. Segons este moviment pacifista alemà, la pua mundia lestva amenaçada pels dictadures de dretes que començaven a govern els paisos europeus des de les dècades del anys 20, com en Italia.
Amb la pujada al govern del partit nazi a Alemanya, el moviment pacifista alemà va tindre que exiliar-se, com una premonió de que el militarisme tornava a dominar Alemanya.
3. El mite de la recuperació econòmica, a plaços: el Crack de 1929
Anem a conéixer la crisis econòmica mundial mes greu del segle XX, que pensaven que no tornaríem a repetir o veure mai, fins a 2007. Eixa crisi econòmica va a afectar a tots el sector econòmics i podem dir que es va crear per les contradiccions, desequilibris i problemes que l'economia del païssos anava arrastrant durante els anys de posguerra, tant dels que havien eixit reforçats econòmicament con EE.UU., con dels païssos europeus, concentrats en recuperar su producció econòmica i superar els problemes de posguerra.
Diuen que quan has caigut totalment, com estava Europa al acabar la Primera Guerra Mundial, no es que et recuperes prompte, és que no pots caure més. Però aixó no ho van veure els europeus de l'època ni el nordamericans, que consideraven i tenien la falsa confiança, de que a partir del final de la guerra, tot el que podria vindre seria millorar. En part van tindre raó, va existir una rapida ràpida recuperació, sobre tot entre 1922-1929, aixó no significa que fora sòlida.
Però, esta "il.lusió" de va tapar greus problemes en el desenvolupament econòmic (desequlibris regionls, desequilibris en la agricultura, problemes de sobreproducció industrial, problemes de manca de mercats consumidors als nivells que els productors desitjaven, i confiança cega en la inversió i la generalització dels crèdits i els pagaments a plaços en la cotidianeitat dels ciutadans). Els temps donaría la raó als pocs que assenyalaven que le nou model econòmic no era sòlid i podia desenvocan en una crisis.
Anem a conèixer més sobre esta crisis anomenada com Crack de la Borsa de 1929:
I ara vegem com va a afectar Alemanya i a Europa:
Activitat:
Amb tota la informació que hem vist sobre la Crisi del 19 als vídeos anteriors i la lectura de les págines 160-161 del llibre de text, explica:
4. Política en descomposició: reacció, revolució i democràcia
Son tres els elements que anem a treballar la setmana que ve, sobre la crisis política de Europa d'entreguerres: reaccio conservadora, revolució i reforma democrática.
4.1. La crisis de las democràcies liberales:
Podem dir que distinguim tres etapes:
• 1918-1922: Extensió i consolidació de la Democràcia en Europa de posguerra
• 1923-1929: Estabilització amb tensions i la fallida ("quiebra") democràtica
• 1929-1939: Crisi i hundiment. Ascens dels feixismes
Però, hem de dir, que aquesta crisi no va ser un procés visible al llarg dels 20 anys que solem anomenar com periode d’Entreguerres. Podem dir, que no ho van viure així els seus contemporanis.
En un primer moment (1918-1924), estaven centrats en la reconstrucció material humà i política d'Europa, i cada país es va concentrar a donar resposta a aquests greus problemes. A més, tras la mostra de les conseqüències de les polítiques prebéliques, existía un desig general de crear sistemes socials i polítics millors que feren una Europa millor i més democràtica. Son els anys dels primers passos en la lluita per la igualtat social. Vegeu un exemple en el moviment sufragista:
No obstant això, no es van poder aplicar solucions ràpides ni consolidades en poc temps a problemes tan greus i globals amb la qual cosa, la recuperació va arrossegar també problemes latents que van afectar en gran manera les qüestions polítiques (1923-1929).
En l'àmbit polític, el principal problema era la falta de cultura democràtica de l'Europa de l'època, la incidència dels mecanismes de la cultura de masses en la política que van potenciar la demagògia i la persuasió com a mecanismes polítics, el rebuig per les elits polítiques i econòmiques a implantar sistemes democràtics sòlids a Europa i de la difícil contenció de la cultura de la violència màxima i deshumanització imposada en la guerra de trinxeres.
Quan la crisi econòmica va assolar Europa a partir de 1929, moltes dels seus joves o noves democràcies ja havien donat signes de fallida en anys anteriors, i per tant, la crisi econòmica només va accelerar un procés de descomposició política (1929-1939), on les opcions polítiques més radicals, reaccionàries i que plantejaven solucions més senzilles però més excloents, van guanyar força en la recentment estrenada opinió pública d'alguns països europeus. Aixó va llevar dins d'algunos paissos a la radicalització i la polarització de la vida política.
4.1.1. 1919-1922. L'expansió de la democràcia liberal en tot el continent europeu
En molts països europeus, després de la Primera Guerra mundial, s'havien implantat noves democràcies liberals, que reconeixien una ampliació de drets en àmplies capes de la població, o al menys sistemes de tall més liberal que els de preguerra, en el cas dels estats autoritaris com Alemanya. Tot pareixia crear les condicions per a que el desenvolupara una expansió de les democràcies liberals en Europa i es donaren passos per a consolidar la democracia (creació de la Societat de Nacions, creació de nous països amb sistems representatius i parlamentaris, etc.).
Tarea 1: Comparem mapes i aprenem a analitzar-los històricament
1.1: La crisis de les democracies a Europa: però des de quan existien a Europa?
El mapa d'Europa es pot analitzar per coneixer l'evolució política dels sistemes polítics des de la IGM al periode entreguerres.
Pista: Per a coneixer esta resposta, pots ajudar-te i repasar el que van veure sobre el liberalisme, autoritarisme i autocracia a Europa des del segle XIX i principios del XX, en la página 126 del llibre.
1.2: La crisis de les democracies a Europa: El final de la IGM una oportunitat perduda per a la democràcia?
Aquests canvis en el mapa d'Europa a partir de 1918-1919, posaven en qüestió el vell ordre liberal i social en molts països, per la qual cosa no va ser ben acollit pels sectors més conservadors de la societat. A més, els problemes de postguerra, la recuperació material i econòmica de la població, els problemes de reintegració a la vida civil dels soldats que havien lluitat en el context ultraviolent de l'a Primera Guerra mundial, no es va solucionar de la nit al dia i en certa manera durant els anys centrals de la dècada dels anys 20, van continuar bategant com a problemes latents no resolts, malgrat la sensació general de millora i progrés. Indicis d'aquests problemes i de l'existència de corrents antidemocràtics i violents les societats europees de postguerra, s'identifiquen quasi tots els països.
Tarea:
Per que no podem dir que les democracies o sistemes parlamentaris nascuts de la IGM eren forts?
Quins poblemes frenaven entre 1919-1929 la consolidació dels sistemes democràtics a Europa?
4.1.2. La República de Weimar: un experiment democrátic amb els dies contats
A Alemanya, podem comprovar aquesta situació, en l'ambient que va envoltar el naixement de la nova República de Weimar. El seu naixement es desenvolupa en ple final de la IGM, al novembre de 1918. Era un moment pròxim al col·lapse econòmic i polític per la guerra, i davant les crítiques internes per la situació del país, la monarquia imperial de Guillem II finalment va decidir abdicar i exiliar-se davant la derrota militar i la reivindicació de canvis en el sistema polític mostrada en la Revolució de Novembre.
Aquesta situació retornava a posar en primer pla un dels problemes polítics més greus, la falta de democratització del país, que s'arrasaven des de la creació de l'Estat alemany en 1971. Alemanya com a estat, des de la seua unificació, no era una democràcia liberal o social, sinó una monarquia constitucional, al comandament d'una monarquia que gaudia d'amplis poders i desenvolupament un sistema polític de tall autoritari. Per tant, malgrat l'existència de partits polítics socialdemòcrates, Alemanya no era un país amb tradició democratitzadora i era la seua gran assignatura pendent.
Un episodi fonamental en aquest hivern de 1918-1919, va ser la Revolució política de Novembre 1918 que demandava un canvi polític a Alemanya, i que va fructificar en el naixement de nous partits polítics com el KPD, i en la instauració de la República de Weimar (1918-1933), el primer sistema democràtic de la historia d'Alemanya.
Aquesta revolució política va coincidir a més amb un intent de revolució social proletària en l'anomenada Aixecament Espartaquista (en alemany Spartakusaufstand) que va incloure una vaga general i que va derivar en lluites armades al carrer a Berlín entre 5-12 de gener de 1919.
El cinema ha recogit este context de creació de la República de Weimar , açí teniu un fragment del discurs d'un dels liders del nou partit polític KPD vinculat a la denominada Lliga Espartaquista:
Però no va ser l'únic episodi qu debilità la jove democracia alemanya. En 1920, a la nova república va haver de fer front a un colp d'estat, el Colp de Kapp.
Va ser un colp militar que es va desenvolupar entre el 13 i el 17 de març de 1920, al començament de la República de Weimar. Va estar dirigit per Wolfgang Kapp, un polític de dretes, i el general Walther von Lüttwitz. Els colpistes van assumir el poder a Berlín, i el Govern democràtic va fugir des de Dresden a Stuttgart.
Va fracassar però aquesta crisi política va portar a iniciar un altre dels trets d'aquesta jove república, la feblesa i curta duració dels governs, amb convocatòries de noves eleccions i nous intents de colp d'estat, per part dels grups més conservadors de la societat i els grups reaccionaris que començaven a crear el partit Nazi.. Un exemple va ser el Putsch de Munic o Putsch de la Cerveseria, el fallit intent de colp d'Estat del 8 i 9 de novembre de 1923 a Munic, dut a terme per membres del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP) i pel qual van ser processats i condemnats a presó Adolf Hitler i Rudolf Hess, entre altres dirigents nazis.
Podem dir, que la República de Weimar va entrar en crisi des d'els primer anys per causes estructurals de la societat i la política alemanya: la carencia de una cultura política democràtica, el desig de conservar per part de les elits tradicionals dels seus poders econòmics i polítics i la seua alliança amb una presència cada vegada més notoria en la societat de grups reaccionaris com el NSDAP, i per una proposta de sistema polític de República excesivament presidencialista i no totalment democràtic.
Podem dir que la Republica de Weimar va acabar entrant en crisi per la seua pròpia Constitució, que donava al seu President molts poders i tènia potencial per a decidir i restar paper al Parlament. Podem dir, que l'experiment democràtic de Weimar, naixia amb peus de fang, dins d'una cultura política de tradició autoritària.
Quan el moviment NAZI, una vegada comprobat que el camí del colp d'estat no era efectiu, va canviar la seua estrategia. Va decidir arribar a la política alemanya, utilitzant els mecanismes polítics que la democracia alemanya permetia, i destruir-la des de dins. La transformació va ser tan ràpida, perque el sistema polític alemany donava de partida molts poders al seu president i reduia en la práctica el paper del Parlament.
Tarea 1:
Tras llegir la presentació anterior, explica quins van ser els problemes que tenía la República de Weimar.
Descriu quins tres aconteixements van marcar la situació política alemanaya des de 1919 a 1923.
Tarea 2:
Anem a coneixer com va ser esta arribada de Hitler al Parlament alemà el 30 de gener de 1933. Llegiu l'article "El dia de la vergüenza" dels historiador Julián Casanova.
¡¡El dimecres analitzarem, els caracteristiques del Feixisme!!
Hola a tots
Com us vaig avisar a Aules, este passat dimecres vam comprobar a Twitter, com és posible utilitzar les xarxes socials per a aprendre Història. Açí vos deixe el cartel de la sessió que van poder gaudir sobre els origens del feixisme de la ma del Catedràtic de la Universitat de Zaragoza, Julian Casanova.
Esta conferència ens va a permetre realitzar una introducción global sobre els problemes al voltant de l'estudi del feixismes, la importància de la rigurositat en la recerca i en el ús del termes històrics com feixisme, en aprendre a diferenciar opinió del análisis històric. En paraules del propi historiador:
Abans de començar a analitzar els origens del Feixisme mitjançant esta conferència, voldria destacar alguns aspectes fonamentals que Julian Casanova remarca a l'inici de la conferència sobre la comprensió dels Feixismes, i de la Història i els Historiadors, com a disciplina d'estudi. Considere fonamental en la vostra formació com a estudiants d'Història, fer esta petita reflexió, per a ajudar-vos a comprendre i conéixer esta disciplina científica; i aprendre a diferenciar-la bé d'altres espais on la Història està present en la nostra societat, com la mera tertulia política, el seu ús als mitjans de comunicació o a les converses o debats col.loquials :
A Aules, teniu un foro on podem comentar les claus de esta conferència virtual. Anem!!
4.2.1. Fallida de les democracies liberals a Europa: aparició de dictadures i les arrels del feixisme
Anem a analitzar tres casos destacats:
A) La Itàlia Feixista, model d'implantació d'una dictadura feixista en els anys 20 en Europa, que va donar les bases ideològiques i estructurals. els trets característics del model feixista: reacció, violencia, antiparlamentarisme i antisocialisme.
B) La Alemania nazi del III Reich, un model de feixisme totalitari que va incloure una política repressiva i de racisme com a base del estat, amb un model d'estat militarista que va iniciar una expansió territorial desde 1939 que donaría lloc a la Segona Guerra Mundial. En este conflicte va radicalitzar les seus polítiques repressives amb una política estatal de exterminació biológica, l'Holocaust, i la Solució Final, en la qual va contar amb el suport dels governs col.laboracionistes dels paíssos ocupats i dels païssos alliats.
C) La España Franquista, dictadura autoritaria que va tindre una fase fascista en el seus orígens (1936-1945-1959). És un cas peculiar dins del regimns feixistes europeus per la seua forma d'arribada al poder, per la seua conformació, per la seua evolució i per la seua durada.
Amb el final de la IIGM i la desaparició dels règims feixistes a Europa, va saber sobreviure a ells, gràcies en primer lloc a la no intervenció aliada (1945-1953) i després amb el beneplàcit internacional des de 1953 dels EE.UU. -que volia convertir a la Dictadura franquista en la seua aliada en la Guerra Freda (1945-1989)- i que va significar que fora reconeguda en la ONU com a país membre (1955), a pesar de mantenir-se com un sistema polític dictatorial.
Terminem esta introducció als Feixismes, disfrutant d'una breu presentació sobre els origens del feixisme pel profesor e historiador Toni Morant, de la Universitat de Valencia:
1. Recuperació econòmica de posguerra, per a qui puga.
La Gran Guerra ho va canviar tot, fins i tot, qui eren els rics i les classes socials. Les trinxeres i la gripe van igualar a tota la societat front a problemes de vid o mort, en els que els vells prejudicis socials de classe i de estatus no podien respondre ni aconseguir millores. Va ser la veritable transició del mon del segle XIX al segle XX.
En Economia i la hegemonia econòmica mundial, també es va reflectar canvis grans. La Gran Guerra va suposar el fi de molts grans imperis territorials com veurem, però també el començament del final dels antics Grans Imperis econòmics del segle XIX, com l'Imperi Britànic. Si 1898, va marcar el fi del Imperi colonial espanyol, 1919, va marca l'inici del declivi d'Anglaterra com la principal potència econòmica mundial, esgotada per els grans esforços de la Economia de guerra durant els anys que va dura el conflicte. I també de grans guanyadors en el plan econmòmic mundial, com Estats Units, que van desbancar al Regne Unit i es va constituir com el principal centre financier i la "fàbrica" del món.
A Europa, els problemes de posguerra van ser principalment, le gran destrucció de insfraestructures, la pujada de preus o inflacció per incapacitat per la difícil conversió de la Economía de guerra de tots els paissos, de nou en una Economìa de pau, i el consequent augment de l'atur, pel retorn dels soldats de la guerra, la incorporació de la dona al món del treball i sobre tot per la falta de demanda interna de consum de les ciutadans, que havien vist com el seu poder adquisitiu anava menguant durante el conflicte i els primers anys de posguerra. Si les families s'empenyaven o s'empobiren. Els estats, havisn sufragat part dels gastos militars i de la seua economia durante la guerra mitjançant prèstecs, que ara devien retornar. Així la deuda del paissos europeus va creixer enormement, i va tindre u nefecte dominó.
 |
| Fuente: Clases dehistoria.com |
Per exemple, Anglaterra, que era la màxima potència del moment, havia siguta la gran prestadora de diners als aliats, però ara tenia necesitat del retorn del seus diners. A més era deudora als Estats Units, que era la potència que havia començat a fer-li prestecs durantel a guerra. Poer tant la seua hegemonia va debilitar-se. Va poder sobreviure millor i començar la seua recuperació de posguerra per dos factors: tindre en cara un imperi ultramarí, que feia que puguera aconseguir materies per a la seua industria, encara que produia productes me´s cars que abans i menys vendibles, i per els pèctecs nordamericans que b¡va na judar a la seua recuperació. En nùmeros podem dir que havia prestats 1300 millions de llibres als alliats i devia 800 millions a EUA
Quina va ser la solució, si la principal potència per a resoldre este problema econòmic?
La clau està en les negociacions de la Pau, en el Tractat de Versalles i en les Reparacions de Guerra que els vençedors van reclamar a Alemanya. Amb els diners que Alemnya pagara e nconcepte per la destrucció que havia ocasionar durant la guerra, els aliats pagarien els seus deutes i podrien invertir eixos diners al reconstrucció econòmica dels paissos.
Activitat 1: Respon:
Per què es denomina al Tractat de Versalles es crida el Dictat?
Què condicions van imposar a Alemanya para pagar el deubte de guerra?
Què consequències va provocar l'impagament del deubte?
Qué va ser Pla Dawes? Qui participava? Com funcionava?
Busca més informació sobre el Pla Dawes en este enllaç i en la web, i alguna imatge representativa.
Plan Dawes front a Plan Marshall: dos primers plan de ajuda per a la recuperació eocnòmica europea:
Coneixem ja el plan que va implantarse en el periode de entreguerres, el Pla Dawes, per a tractar de ajudar a Alamanya a salir de la seua intensa crisi de posguerra, i a més i sobre toto, ajudar a que tota la economia europea també puguera fer-ho, perque estaven relacionades. Va ser un plan concret d'ajuda mitjançant préstecs per a un país. Va ser el primer assaig històric.
Després de la Segona Guerra Mundial, en 1945, (fem este salt momentani en el temps encara que no anem a tractar ara eixe segon conflicte mundial), es va posar en práctia el Plan Marshall. En anomenem per a presentar altra opció que es va desenvolupar, en vista que la primera solució de entreguerres, no va poder evitar una nova guerra, ni que eixe sistema parcial préstecs de Dawes creara un desenvolupament econòmic dèbil a Europa i a Alemanya, que no va poder fer front a una crisis econòmica mundial, con el Crak del 1929 va demostrar i els anys 30.
Per aixó la segon solució històrica tras el fina lde la Segona Guerra Mundial va ser implantar el Plan Marshal.Coneixeu-lo un poc per a poder comparar ambdos:
Comenta les diferencies i similituts entre el Plan Dawes i el Marshall
Quan va terminar realment de pagar el seu deubte de la Primera Guerra Mundial?
Mes enllà de la utilització ideològic pels nazis de les protestes pel pagament de les dures reparacions de guerra i els problems socials i econòmics que suponia per a Alemanya durant els primers anys de posguerra des de 1919, anem a conèixer quan va terminar de pagar els seus debtes, i com les condicions del seu pagament van anar variant amb el temps.
Activitat 2:
 |
| El año en que Alemanya va tornar tot el deubte de la Gran Guerra |
 |
| Pintxa en la imatge y llig l'article sobre quan i com va pagar les reparacions de guerra Alemanya. |
 |
| Pintxa en al imatge per a vore el video, sobre les Reparacions de Guerra i la seua devolució |
 |
| Pintxa en la imatge i llig el reportatge sobre els acords de 1953 sobre el deubte alemà i el mite del "miracle econòmic alemà" |
Es un tema, que no es pot tractar com es sol, aillat com una petita menció al final de la Primera Guerra Mundial, reialment perquè no es va solucionar entreguerras (1919-1939) i es va allargar més enllà de la Segona Guerra Mundial Es el millor indicador per a comprobar que les dues guerres mondials estaven conectades com un procesos bèlic històric vinculat, fisn i tot podem dir que te relació amb les respostes que la unió europea va donar a la Crisis econòmica de 2008 a paissos com Grècia. Alucinant, no? Ès Història.
Respon a estes preguntes a partir de la lectura dels articles i dels videos:
- Què devia Alemanya com a Reparacions de Guerra? Com devia pagar-la segons els acords del Tractar de Versalles?
- Va ser una bona solució els Reparacions de guerra? S'han utilitzat en altres conflictes?
-Quant havia de pagar Alemanya quan els nazis van pagar de tornar el deubte alemanay en la Segona Guerra mundial?
-Que van fer els aliats tras el fina lde la Segona Guerra mundial respecte al deubte alemà?
-Va tornar tot el deubte? Es va condonar alguna part?
-Quan va acabar de tronar els deubtes de les Reparcions de la Gran Guerra alemanya?
Els historiadors han assenyalat que l'imposició de les dures Reparacions de Guerra a Alemanya va significar crear un greu problema per a aconseguir la recuperació de posguerra, el desenvolupament econòmics alemà, europeu i per a garantir una pau duradera. Seria considerat com un gran error històric.
-Va pasar el mateix error de les reparacins amb el final de la Segona Guerra Mundial?
-Van obligar a Alemanya a pagar noves reparacions de guerras tras la Segona Guerra Mundial?
-Què i a quì va obligar pagar Alemanya en 1951 respecte a les Reparacions de Guerra?
Activitat 3: No repetir errors dels passat, anem amb cura.
Investiga en la prensa en internet, quina va ser la postura alemanya amb la petició de condonació de les deubtes del paissos de lSur de Europa a la crisi econòmica de 2008. Quins paissos demanaven ajudes o condonaciosn de les seues deubtes, quina va ser la postura alemanya. Tens que indicar el nom del periodic, la data i el titol de la publicació i afegir el link a la noticia.
Fes una reflexió històrica sobre la forma d'enfrontar les crisis econòmiques i la reconstrucció de les economíes en Europa després d'una guerra o situació devastadora similar. Compara els problemes i conseqüències que va tindre la imposició de les Reparacions de Gran Guerra, els problemes del l'endeudament econòmic i las seua imposibilitat de fer-li front per als païssos,com li va pasar a Alemanya, que cosnequències va produir, les soluciones europees que ha nexistit per a ajudar al paissos en moments de crisis econòmica abans del segle XXI, i la resposta front a la Crisis econòmica europea de 2008 de Alemanya i la resta de paissos.
Dimecres 29 abril 2020
2. Una nova diplomacia i acords en una pau tensionada, una pau aparent
La Pau de París (1919-1920), va ser una pau impossada, on les potències guanyadoras de la guerra van imposar les seues condicions als païssos derrotats. Els motius d'esta decisió, van ser molts: l'alt nivell de violència, de morts, de destrucció que va assolir Europa durant la Gran Guerra, la gran responsabilitat d'Alemanya en el desenvolupament de la guerra, i també el no reconeixement mutu de la culpabilitat compartida per tots els contrincants.
Però esta organtzació va tindre les seus contradiccions:
- Va ser impulsada pels EE.UU, en concret pel seu president Wilson, però el Congrés nordamericà va votar en contra de que EE.UU participara en ella.
- No van invitar a formar part del grup inicial de SdN, als païssos hereus del antics Imperis, considerats instigadors de la guerra i derrotats en ella. Van entrar poc a poc: Austria (1920), Hungria (1922), Alemanya (1926), Turquia (1932), tots nous paíssos creats de la disolució dels antics imperis, Austro-hungar, otomá i alemà.
- Els primers governs alemanys de la República de Weimar (1919-1939), van rebutjar formar part d'ella, fins a 1926, que tras les negociacions entre 1924 a 1926, va finalment entrar en la SdN.
- Russia que havia eixit de la guerra en 1917 i havia creat un nou estat comunista, la URSS en 1922, no va ser admitida fins a l'any 1934.
Activitat 1:
Mireu estes dos fonts històriques originals:
 |
| Pàgina original dels Catorze Punts de Wilson. Crèdit: Dominio Público |
 |
| Adhesió d'Alemanya a la Societat de Nacions. Carta de Gustav Stresseman, 8 de febrer de 1926 |
Respon a estes questions:
Respecte als 14 punts de Wilson, clasifícals segons es relacionen amb: Diplomacia pública, Questions territorials / Nous paíssos; Liberalisme econòmic (Llibertat económica i comercial); Desarme; Reorganitzacio colonial; Sociedad de Nacions.
Quins d'aquest punts podem relacionar-se amb el dret d'autodeterminacio per a crear nous paisos i la resposta a la reclamació de molts nacionalismes europeus de crear un estat?
Respecte a la adhesió d'Alemanya a la SdN, explica quina era la visió alemanya de esta organització, bona o mala, perquè, va canviar d'opinió.
Busca alguns termes o paraules en la carta que pugues relacionar amb el sentiment revanxista e inclós rencorós alemà front als païssos guanyadors, que et fasen veure com Alemanya pensava que els païssos vencedors no la tractaven be.
Qué relació te la adhesió d'Alemanya i el Pacte de Locarn? Que va a ser este Pacte?
Segons esta carta, quines condicions complia Alemanya per a poder entrar en la SdN?
Si d'alguna cosa es parla en el periode d'entreguerres, és que va ser un moment de grans canvis territorials a Europa, el moment en el que el mapa va canviar més rapid en al seua història, després de les guerres napoleóniques.
Activitat 2: un nou mapa dibuixat amb sang
___
Però hem que preguntar-nos, havien acaba els conflictes i tensions després de firmar la guerra? Com segur que ja haveu endevinat, la resposta es tristement negativa. Els tensions continuaren, van produir-se ocupacions militars, van sorgir conflictes bèlics indirectes i per tant encara que no sempre es presenta així, el periode entreguerres va ser la continuació d'una guerra de baixa intensitat, podriem dir que u nassaig del que despre´s seria la geurra freda a partir de 1945.
Anem a comentar el exemple més conegut d'este clima de pau tensionada, la ocupació militar de la Conca del Ruhr.
A la zona ocupada del Ruhr; en la Alta Silesia, la Creu Roja va ser requerida com a intermediari neutral
Anem a llegir este fragment de text del CICR:
"La masacre que se perpetró entre 1914 y 1918 debería haber significado el fin de los conflictos armados. Los pueblos se horrorizaron por la cantidad de sangre derramada, y parecía que no habría más lugar para la guerra. Sin embargo, la realidad rápidamente dio por tierra con el idealismo. Lejos de desaparecer, la violencia de la guerra daría un giro aún más brutal con el advenimiento de las ideologías totalitarias en las décadas de 1920 y 1930. El Comité Internacional de la Cruz Roja (CICR) debió fortalecerse en un entorno cada vez menos afín a los principios humanitarios".
Ara analitzeu estos exemples de conflictes bèlics desenvolupats entre els anys 1919-1938:
 |
| Guerra civil finesa en 1918 entre ultraconservadors antiparlamentaris i liberals finlandesos. |
 |
| Tropes polaques entrant a Kiev (Ucrania) en 1920 durant la guerra polaco-soviètica, el CICR va desnpeñar ajuda a la població civil en Europa Central, on la carencia d'aliments i enfermetats com el tifus amenaçaven a una población débil a més dels conflictes militars i polítics. |
 |
| Guerra grecoturca de 1919-1922, conseqüència de la la Primera Guerra Mundial pel nacionalisme grec (La Gran Idea) i turc. la CICR va ajudar a la població civil de ambos contendients pels desplaçaments forçosos que va provocar |
 |
| Tropes nipones entrant en una ciutat de Manxuria durant la Guerra de Manxuria en 1931, iniciada tras el fals Incident de Mukden, un exemple de precedent dels "fake news" polítiques que ara s'empleen per a orientar l'opinió i construir relats justificatius de polítiques. |
 | ||
Tropes xineses en el conflicte bèlic xino-soviètic en 1929 en Manxuria, una curta guerra entre dos repùbliques comunistes.
|
 |
| La guerra civil espanyola de 1936 a 1939, va ser un del últims episodis bélics delperiode entreguerres, on van participar indirectament algunes potències europees, el tractarem en un tema independent, |
 |
| Exode posterior al bombardeix de MAdrid durant la Guerra civil. la Creu Roja,va donar suport i aliments a les victimes i refugiats durant la guerra. |
Fragment del documental "La guerra civil en color": La toma de Madrid.
Activitat 2:
Què va ser la Ocupació de la Conca del Rurh? Quines conseqüències va tindre? Com erenles relacions entre francesos i alemanys? Com va ajudar la Creu Roja?
A qui va enfrentar la guerra civil en Finlandia en 1918? Era per una qüestió territorial o per a implantar un sistema polític parlamentari? Quines van ser les conseqüències de este conflicte?
Què va ser la guerra polaco-soviètica? Qui va participar? Quina relació te amb la fixament de les ronteres entre Polonia i la URSS?
Qué va ser la Guerra grecoturca? Qué va ser la Gran Idea? I la Gran Catàstrofe?
Com va ajudar la Creu Roja en este conflicte?
Què va ser la Guerra de Manxuria? PEr què es va iniciar? Que va ser l'Incident de Mukden? Qui es va provocar?
Què va ser el Conflicte xino-soviètic? Com es va terminar? Quines conseqüències va tindre?
Quins problemes actuals es mantener avui e ndía, i els va provocar els reparts territorials entre les potencies colonials europees del antics territoris de l'Imperi Otomà al fina lde la Guerra?
Quina relació pot tindre la guerra civil espanyola amb la resta de conflictes bèlics que hem vist i que es va ndesenvolupar entre 1919 y 1938? Aquins bàndols i quines ideologies va enfrentar?
Activitat 3: dibuixant llinies en un mapa, amb conseqüències funestes
Açí os presentem alguns mapes, sobre tot els dos centrals, sobre els dos Tractats de repartiment del territoris de l'Imperi otomá per les potències coloniales europees tras la IGM. Teniu mapes d'abans, durant i després de la Primera Guerra Mundial, i el mapa actual, dibuixades entre 1916 y 1923 sense tindre en compte més criteris que interesos colonials i creant conflictes territorials nous, encara no resolts.:
Compara els mapes amb l'actual i fixat en quines frotneres entre paissos van ser creades tras el final de la Primera Guerra Mundial. Completa un tabla indicant que paises actuals van estar baix un domini colonial europeu y anomena el nom de la potència (Anglatera,, França, Alemanya, Russià, etc.). Després, busca si n'hi ha actualmente algun conflicte bèlic en el segle XXI en algún dels païssos. Ex. Pista: Palestina..
Activitat 4:
Els conflictes d'entreguerres mostraven que la violència i la opció militarista estatal o paraestatal no estava totalment controlada en Europa en l'època d'entreguerres, a pesar del desenvolupament d'organismes arbitratge com la Societat de Nacions o amb l'auge del moviment pacifista en tota Europa. Eren dos visions del pacifisme: un moviment de mases que proposava "No más guerra", front a un pacifisme organitzatiu i més moderat, desenvolupat per la "Lliga de les Nacions", i que estava en la base la Societat de Nacions.
En tots els paissos europeus van sorgir moviments pacifistes, però no consideraven ab la mateixa ravetat el perill reial per a la pau. el moviment alemnà si considerava que la pau estava més ne perill. Segons este moviment pacifista alemà, la pua mundia lestva amenaçada pels dictadures de dretes que començaven a govern els paisos europeus des de les dècades del anys 20, com en Italia.
Amb la pujada al govern del partit nazi a Alemanya, el moviment pacifista alemà va tindre que exiliar-se, com una premonió de que el militarisme tornava a dominar Alemanya.
 |
| Manifestación pacifista en el Lustgarten de Berlín en 1921. Entra la imatge i consulta les Catorze herències de la IGM. En concret el punt 14.
Respon a esta qüestió? Era posible una pau verdadera en el periode d'entreguerres? Va ser un periode de pau? Raona la teua resposta.
|
Dimecres 13 maig
3. El mite de la recuperació econòmica, a plaços: el Crack de 1929
Anem a conéixer la crisis econòmica mundial mes greu del segle XX, que pensaven que no tornaríem a repetir o veure mai, fins a 2007. Eixa crisi econòmica va a afectar a tots el sector econòmics i podem dir que es va crear per les contradiccions, desequilibris i problemes que l'economia del païssos anava arrastrant durante els anys de posguerra, tant dels que havien eixit reforçats econòmicament con EE.UU., con dels païssos europeus, concentrats en recuperar su producció econòmica i superar els problemes de posguerra.
Diuen que quan has caigut totalment, com estava Europa al acabar la Primera Guerra Mundial, no es que et recuperes prompte, és que no pots caure més. Però aixó no ho van veure els europeus de l'època ni el nordamericans, que consideraven i tenien la falsa confiança, de que a partir del final de la guerra, tot el que podria vindre seria millorar. En part van tindre raó, va existir una rapida ràpida recuperació, sobre tot entre 1922-1929, aixó no significa que fora sòlida.
Però, esta "il.lusió" de va tapar greus problemes en el desenvolupament econòmic (desequlibris regionls, desequilibris en la agricultura, problemes de sobreproducció industrial, problemes de manca de mercats consumidors als nivells que els productors desitjaven, i confiança cega en la inversió i la generalització dels crèdits i els pagaments a plaços en la cotidianeitat dels ciutadans). Els temps donaría la raó als pocs que assenyalaven que le nou model econòmic no era sòlid i podia desenvocan en una crisis.
 |
| Entra en la imatge i llig el reportatge sobre 1929 el major apocalipsi financier del mon. |
Amb la crisis económic comença en EE.UU. i en Europa la denominada Gran Depressió, una gran crisis econòmica mundial que es va prolongardurant la dècada dels anys 30, abans de la II Guerra Mundial. Va ser la depressió més llarga i més profunda i que va a fectar a més nombre de païssos en el món al segle XX.
Es va ver reflectida e ntot, en l'ecoomia, e l'atur, en les dificultats de les ciutadans de tots els païsss afectats, però també en l'anim i en la cultura. és ara quan comencen a triunfar les pel.lícules de terror, de gagster, etc. La il.lusió dels "anys 20" va passar ràpidament.
El cine i la literatura, sobre tot el nordamericà, ha tractar molt la Gran Depressió:
- Anem a fer un repas a partir d'algunes pel.lícules:
Açi os deixe el trailer de la pel-licula clau, es la versió cinematográfica d'un clásic de la literatura nordamericana, Les Uves de la Ira, de john Steinbeck, os reflecta amb crudesa la realitat d'eixos anys de Depressió. Os recomane el llibre:
Activitat:
Ara busqueu els altres pel-licules sobre la Gran Depressió:
Indiqueu Nom, any i aspecte que permet tractar sobre la Gran Depressió.
Vegem ara la realitat històrica per a valorar si el cine o la literatura la reflectava amb veracitat. Comencem vegent com va ser la crisi als EE.UU. i com van solucionar-la:
I ara vegem com va a afectar Alemanya i a Europa:
Activitat:
Amb tota la informació que hem vist sobre la Crisi del 19 als vídeos anteriors i la lectura de les págines 160-161 del llibre de text, explica:
- Quin va ser l'origen de la crisi del 29?
- Per qué el Crack del 19 va desencadenar una crisi mundial?
- Quins païssos van ser més perjudicats?
- Com van sofrir en Europa la crisis econòmica? Qui va ser més prejudicat a Europa ? Raona la teua resposta.
- Com va eixir de la crisi els EE.UU?
- Què va fer Europa per a frenar la crisi del 29? Quin va ser el problema per a no poder crear un "New Deal Europeu? Qué postura va tomar cada país?
- Podriem dir que 15 anys després de crear la Societat de Nacions, el proyecte europeu tornava a fracasar. Per qué? Quines van ser les consecuències polítiques de esta crisis en Europa?
- Podriem comparar la reacció dels paissos europeus davant la crisi del 29 amb la situació actual de la UE davant de la Crisis del Covid. Qué pasa quan els paíssos europeus es donen l'esquena? Investigue i justifiqueu la vostra resposta.
4. Política en descomposició: reacció, revolució i democràcia
Son tres els elements que anem a treballar la setmana que ve, sobre la crisis política de Europa d'entreguerres: reaccio conservadora, revolució i reforma democrática.
4.1. La crisis de las democràcies liberales:
En el periode d'entreguerres podem senyalar varies característiques
que expliquen la crisis de les democracias. Escoltem com a píldora informativa en Historia en
comentarios quines eren:
Podem dir que distinguim tres etapes:
• 1918-1922: Extensió i consolidació de la Democràcia en Europa de posguerra
• 1923-1929: Estabilització amb tensions i la fallida ("quiebra") democràtica
• 1929-1939: Crisi i hundiment. Ascens dels feixismes
Però, hem de dir, que aquesta crisi no va ser un procés visible al llarg dels 20 anys que solem anomenar com periode d’Entreguerres. Podem dir, que no ho van viure així els seus contemporanis.
No obstant això, no es van poder aplicar solucions ràpides ni consolidades en poc temps a problemes tan greus i globals amb la qual cosa, la recuperació va arrossegar també problemes latents que van afectar en gran manera les qüestions polítiques (1923-1929).
En l'àmbit polític, el principal problema era la falta de cultura democràtica de l'Europa de l'època, la incidència dels mecanismes de la cultura de masses en la política que van potenciar la demagògia i la persuasió com a mecanismes polítics, el rebuig per les elits polítiques i econòmiques a implantar sistemes democràtics sòlids a Europa i de la difícil contenció de la cultura de la violència màxima i deshumanització imposada en la guerra de trinxeres.
Quan la crisi econòmica va assolar Europa a partir de 1929, moltes dels seus joves o noves democràcies ja havien donat signes de fallida en anys anteriors, i per tant, la crisi econòmica només va accelerar un procés de descomposició política (1929-1939), on les opcions polítiques més radicals, reaccionàries i que plantejaven solucions més senzilles però més excloents, van guanyar força en la recentment estrenada opinió pública d'alguns països europeus. Aixó va llevar dins d'algunos paissos a la radicalització i la polarització de la vida política.
La setmana que ve comencem!!
Dimarts 19 de mayo 2020
En molts països europeus, després de la Primera Guerra mundial, s'havien implantat noves democràcies liberals, que reconeixien una ampliació de drets en àmplies capes de la població, o al menys sistemes de tall més liberal que els de preguerra, en el cas dels estats autoritaris com Alemanya. Tot pareixia crear les condicions per a que el desenvolupara una expansió de les democràcies liberals en Europa i es donaren passos per a consolidar la democracia (creació de la Societat de Nacions, creació de nous països amb sistems representatius i parlamentaris, etc.).
1.1: La crisis de les democracies a Europa: però des de quan existien a Europa?
El mapa d'Europa es pot analitzar per coneixer l'evolució política dels sistemes polítics des de la IGM al periode entreguerres.
- Quants i quins d'estos països eren sistems polítics liberal i parlamentaris o democrátics, abans de la IGM?
- Quants i quins d'estos païssos eres regimen autoritaris no democràtics abans i despres del a IGM?
Pista: Per a coneixer esta resposta, pots ajudar-te i repasar el que van veure sobre el liberalisme, autoritarisme i autocracia a Europa des del segle XIX i principios del XX, en la página 126 del llibre.
1.2: La crisis de les democracies a Europa: El final de la IGM una oportunitat perduda per a la democràcia?
Compara estes mapes que representen l'evolució política d'Europa des del 'any 1919 al 1939 per a conéixer com va ser la "expansió de la democràcia" al final de la IGM i els problemes que tenia des dels primers moments.
Mireu i compareu estos tres mapes. En cadascun, ens permet analitzar la evolució política del principals païssos europeus durante el periode entre guerres.
Segons el primer mapa, a 1919, existíen quatre formes de govern a Europa: Sistemes Democràtics, Dictadures, Comunisme y Regims constitucionalistas pero No Democràtics. També marca una columna amb nom Monarquia, y un altra amb República, y marca cada país quin tipus de sistema polític teniem (pots utilitzar el mapa 3 i 4)
Fes una tabla 1.Europa 1919 con escriues en cada categoría (SD), D, C, RND), el nom dels paissos. A continuació, suma el nombre de paissos de cada categoria, calcula el % i crea una gráfica circular o "de quesito". També marca en una segona gráfica, el % de païssos que eren repúbliques i quant monarquíes.
Fes el mateix en la tabla 2. Europa 1939. També marca en una segona gráfica, el % de païssos que eren repúbliques i quants monarquíes.
En el mapa 1939, entre les dictadures, representades en groc y en roig, fan la diferenciació de distinguir als regimns polítics fascistes principals, de les dictadures "fastistoides" aquelles que tenen tendència o alguna característica del feixisme. Cerqueu al diccionari de la RAE i al Diccionari d'us de llengua actual, la definió de Feixista, Fascistoide y de Feixisme.
Fes una última Tabla amb el mapa 4 on situes per anys els moments en que als diferents païssos van implantar una dictadura. En les columnes marca en cadascuna l'any, en cada fila posa el nom del país i fes una creu en l'any corresponen. En alguns païssos poden tindre més d'una data.
Ara, compara resultats de les teues tables i gráfiques, i la visió dels mapes, i respon a estes qüestions:
- Durant estos 20 anys, es va expandir el "perill roig", el "comunisme" com a forma de govern en Europa? En quin únic país es va implantar? Quan va començar este govern allí?
- Durant estos 20 anyos, qué van ser més nombroses, les formes de govern dictatorials o les democràcies?
- Quins paissos van pasar de ser democràcies a dictadures?
- Quin era el percentatge de democracia en la Europa de l'any 1939? I en l'any 1919?
- Quins paíssos van seguir cadascuna d'este models d'evolució política?¨
- A: Sistemes no Democratics a Dictadures:
- B.: Sistemes democratics a Dictadures totalitaries i feixistas:
- C. Sistemes no democratics, a Dictadures, a Democracies, a Dictadures totalitaries:
- D. Mantindre democracies liberals:
----
Com hem vist, si podem dir que es va desenvolupar una expansió dels sistemes liberals i democràtics tras la IGM, pero tambè que no es van implantar en un context polític calmat ni propici, perquè predominava en molts païssos una cultura polítia antidemocràtica i autoritària.Aquests canvis en el mapa d'Europa a partir de 1918-1919, posaven en qüestió el vell ordre liberal i social en molts països, per la qual cosa no va ser ben acollit pels sectors més conservadors de la societat. A més, els problemes de postguerra, la recuperació material i econòmica de la població, els problemes de reintegració a la vida civil dels soldats que havien lluitat en el context ultraviolent de l'a Primera Guerra mundial, no es va solucionar de la nit al dia i en certa manera durant els anys centrals de la dècada dels anys 20, van continuar bategant com a problemes latents no resolts, malgrat la sensació general de millora i progrés. Indicis d'aquests problemes i de l'existència de corrents antidemocràtics i violents les societats europees de postguerra, s'identifiquen quasi tots els països.
Tarea:
Per que no podem dir que les democracies o sistemes parlamentaris nascuts de la IGM eren forts?
Quins poblemes frenaven entre 1919-1929 la consolidació dels sistemes democràtics a Europa?
4.1.2. La República de Weimar: un experiment democrátic amb els dies contats
A Alemanya, podem comprovar aquesta situació, en l'ambient que va envoltar el naixement de la nova República de Weimar. El seu naixement es desenvolupa en ple final de la IGM, al novembre de 1918. Era un moment pròxim al col·lapse econòmic i polític per la guerra, i davant les crítiques internes per la situació del país, la monarquia imperial de Guillem II finalment va decidir abdicar i exiliar-se davant la derrota militar i la reivindicació de canvis en el sistema polític mostrada en la Revolució de Novembre.
 |
| Proclamació del a República de Weimar. |
Un episodi fonamental en aquest hivern de 1918-1919, va ser la Revolució política de Novembre 1918 que demandava un canvi polític a Alemanya, i que va fructificar en el naixement de nous partits polítics com el KPD, i en la instauració de la República de Weimar (1918-1933), el primer sistema democràtic de la historia d'Alemanya.
Aquesta revolució política va coincidir a més amb un intent de revolució social proletària en l'anomenada Aixecament Espartaquista (en alemany Spartakusaufstand) que va incloure una vaga general i que va derivar en lluites armades al carrer a Berlín entre 5-12 de gener de 1919.
El cinema ha recogit este context de creació de la República de Weimar , açí teniu un fragment del discurs d'un dels liders del nou partit polític KPD vinculat a la denominada Lliga Espartaquista:
Aquestes protestes van derivar en conflicte de carrer, en el qual va participar també la violència paramilitar de grups d'ultradreta, els Frekorps, grups ultranacionalistes, els qui van assassinar als dirigents espartaquistes com a Rosa Luxemburg, i van ajudar a sufocar la revolució espartaquista, que era vista amb temor per les autoritats. Així ho assenyalava Fiederich Ebert, en futur primer president de la República Weimar, que defensava que havia d'evitar-se una revolució social i mantindre l'ordre de l'estat liberal però autoritari.
Però no va ser l'únic episodi qu debilità la jove democracia alemanya. En 1920, a la nova república va haver de fer front a un colp d'estat, el Colp de Kapp.
 |
| Grups contrarevolucionaris paramilitars de Freikorps que participaren en el colp d'estat de 1920. |
 |
| Membres del Partit Nazi participant en el Colp d'estat del Putsch de 1923. |
Podem dir, que la República de Weimar va entrar en crisi des d'els primer anys per causes estructurals de la societat i la política alemanya: la carencia de una cultura política democràtica, el desig de conservar per part de les elits tradicionals dels seus poders econòmics i polítics i la seua alliança amb una presència cada vegada més notoria en la societat de grups reaccionaris com el NSDAP, i per una proposta de sistema polític de República excesivament presidencialista i no totalment democràtic.
Podem dir que la Republica de Weimar va acabar entrant en crisi per la seua pròpia Constitució, que donava al seu President molts poders i tènia potencial per a decidir i restar paper al Parlament. Podem dir, que l'experiment democràtic de Weimar, naixia amb peus de fang, dins d'una cultura política de tradició autoritària.
Quan el moviment NAZI, una vegada comprobat que el camí del colp d'estat no era efectiu, va canviar la seua estrategia. Va decidir arribar a la política alemanya, utilitzant els mecanismes polítics que la democracia alemanya permetia, i destruir-la des de dins. La transformació va ser tan ràpida, perque el sistema polític alemany donava de partida molts poders al seu president i reduia en la práctica el paper del Parlament.
Tarea 1:
Tras llegir la presentació anterior, explica quins van ser els problemes que tenía la República de Weimar.
Descriu quins tres aconteixements van marcar la situació política alemanaya des de 1919 a 1923.
Tarea 2:
Anem a coneixer com va ser esta arribada de Hitler al Parlament alemà el 30 de gener de 1933. Llegiu l'article "El dia de la vergüenza" dels historiador Julián Casanova.
- Segons els resultats electorals, es pot dir que Hitler tenia el suport de la majoria del poble alemà per a ser nombrat canciller?
- Quins grups van aconseguir que Hitler fora nombrat Canciller?
- Què va pasar en agost de 1934?
- La Constitució alemana de l'època planteava el cargo de Fhürer? Què significava en la práctica aquest nomenament? Era democràtic?
¡¡El dimecres analitzarem, els caracteristiques del Feixisme!!
20 de maig 2020
4.2. Autoritarisme i feixisme a Europa: Hola a tots
Com us vaig avisar a Aules, este passat dimecres vam comprobar a Twitter, com és posible utilitzar les xarxes socials per a aprendre Història. Açí vos deixe el cartel de la sessió que van poder gaudir sobre els origens del feixisme de la ma del Catedràtic de la Universitat de Zaragoza, Julian Casanova.
Si algú no va poder entrar i seguir-la per Twitter, açí teniu la conferencia grabada:
Avis: heu de pinchar el missatge per a anar a youtube i poder veure el video.
22 de maig 2020
Abans de començar a analitzar els origens del Feixisme mitjançant esta conferència, voldria destacar alguns aspectes fonamentals que Julian Casanova remarca a l'inici de la conferència sobre la comprensió dels Feixismes, i de la Història i els Historiadors, com a disciplina d'estudi. Considere fonamental en la vostra formació com a estudiants d'Història, fer esta petita reflexió, per a ajudar-vos a comprendre i conéixer esta disciplina científica; i aprendre a diferenciar-la bé d'altres espais on la Història està present en la nostra societat, com la mera tertulia política, el seu ús als mitjans de comunicació o a les converses o debats col.loquials :
- L'autor ens parla de "Feixismes" en plural en resposta a la amplia varietat de contextes històrics feixistes que van existir. Per tant ens presenta, una primera questió important a l'hora d'analitzar fenòmens històrics. No es pot tractar de reduir i simplificar els fenòmens socials i històrics a categories úniques. No va existir una sola forma de feixisme. En la base, no existeix una unica definió universal.
- La Història, i en concret els Feixismes, són un fenòmen complex i per tant, amb múltiples elements d'analisis i aproximació. Aixó vol dir que n'hi ha moltes interpretacions del feixisme. Casanova (2020), de nou ens avisa, contra la visió popular que vol de la Historia una reducció i visió ortodoxa del passat humà:
"L'existència de diverses interpretacions fetes per la historiografia, pels historiadors, no és una feblessa, sinò tot el contrari, és una fortalessa de la Història [ ] Front a l'ortodoxia política, les mirades a la Història son complexes i canviants, és el que separa a un historiador d'un opinador".
- El camí de la investigació de la Història pels historiadors es un treball col-lectiu i no excluent: Cada investigador traça un aproximació al fenòmen complex com el Feixisme de manera rigurosa i concienzuda, aportant idees i proves que permeten comprender este fenòmen des d'eixa variable. Esta visió d'un historiador es completa amb les aportacions d'un altre investigador en l'estudi d'altres aspectes del Feixisme. I així amb la suma de totes les aportacions som capaços els historiadors de reconstruir i coneixer realitats históriques molt complexes.
- Una diferència aboluta entre Història com a estudi científic i entre una mera tertulia d'opinió política, radica en tres pilars que tots els historiadors compartim: la deuda intelectual amb el treball d'altres historiadors; la fidelitat a les fonts históriques i, la actualització de les interpretacions constant, gràcies a la revisió, a la crítica i a la incorporació de les noves dades històriques.
- Dins per tant de les procediments bàsics dels historiadors, està la que Casanova denomina "deuda intelectual", es a dir, la reseña en tot moment als noms del investigadors que han aportat les seues propostes i dades, fruit de la seua recerca al coneixement históric. Quan mencionem una idea, quan es presenta una idea o unes dades històriques hem d'indicar la font d'origen d'esta informació, de quina investigació ix esta informació. Aixó demostra com la historia es contrueix amb pluralitat, es una tasca col-lectiva que avança gràcies a la suma de investiacions, de idees, de interpretacions, de aportacions de nous dades i de revisió, crítica, evaluació i actualitzacio de plantejaments. Si no es fa així, directament podem dir que no és Història, sino Opinió.
A Aules, teniu un foro on podem comentar les claus de esta conferència virtual. Anem!!
4.2.1. Fallida de les democracies liberals a Europa: aparició de dictadures i les arrels del feixisme
1921 - 1922: va començar la fallida ("quiebra") dels sistemes liberals parlamentaris i democràtics a Europa en els nous paissos nascuts de la IGM però també el aflebiment de les democràcies amb més tradició, en tots el paissos europeus van surgir partits polítics feixistes.
El motiu de la caiguda i debilitació de les democràcies liberals en molts països europeus, no va ser la revolució comunista, atés que no es va estendre a nous països, centrant-se en el model revolució en un sol país, a Rússia. La causa la crisi de les democràcies liberals, va ser l'ascens de les forces antidemocràtiques de tall autoritari i feixista a Europa, aquelles que rebutjaven el sistema representatiu democràtic liberal, que rebutjaven el seu avanç finsa sistemes democràtics,i volien en canvi implantar models autoritaris dictatorials, que no més a Itàlia van rebre el nom específic de “feixistes” en la dècada dels anys 20. Seria amb la crisi econòmica dels anys 30, quan aquestes dictadures autoritàries van tomar al exemple italià com a refeència i les regimns feixistes deixaren de ser models polítics minoritaris a Europa, per a convertir-se en els sistemes de govern d'una gran part d'Europa.
Però cap analitzar bé, com van accedir al poder estes dictadures autoritàries i les dictadures feixistes, cas a cas, per a comprendre que no van ser resultat d'un moviment revolucionari com molts relats feixistes van recrear una vegada en el poder per a mitificar els seus origens i donar suport a les seues idees de "regeneració o de naiximent de un nou estat". Les vies per a accedir al poder no van ser majoritariament la toma de poder militar (Espanya), si no que van ser fruit del nomenament pels caps d'estat del propis estats liberals -ja foren els presidents de les repúbliques (Alemanya) o els monarques (Italia). Es a dir una reacció conservadora interna de formes reaccionaries i ultraconservadores que van ser secundades pels grups tradicionals de poder, que veíen en esta reacció, una forma de mantindre el ordre polític, social i econòmic, que els permetera tornar a la situació política d'abans de la IGM. La realitat és que en ningún cas, on s'implatà el feixisme, el sistemes liberals parlamentaris van sobreviure, transformat-se ràpidament en dictadures autoritàries i represives..
A) La Itàlia Feixista, model d'implantació d'una dictadura feixista en els anys 20 en Europa, que va donar les bases ideològiques i estructurals. els trets característics del model feixista: reacció, violencia, antiparlamentarisme i antisocialisme.
 |
| Benito Mussolini durant un discurs a Roma, |
B) La Alemania nazi del III Reich, un model de feixisme totalitari que va incloure una política repressiva i de racisme com a base del estat, amb un model d'estat militarista que va iniciar una expansió territorial desde 1939 que donaría lloc a la Segona Guerra Mundial. En este conflicte va radicalitzar les seus polítiques repressives amb una política estatal de exterminació biológica, l'Holocaust, i la Solució Final, en la qual va contar amb el suport dels governs col.laboracionistes dels paíssos ocupats i dels païssos alliats.
 |
| Acte de la Lliga Nacional-Socialista de Dones, organització feixista creada pels nazis, on Adolf Hitler va realitzar un discurs el 8 de septembre de 1934. |
C) La España Franquista, dictadura autoritaria que va tindre una fase fascista en el seus orígens (1936-1945-1959). És un cas peculiar dins del regimns feixistes europeus per la seua forma d'arribada al poder, per la seua conformació, per la seua evolució i per la seua durada.
 |
| Fotograma original colorejat de l'Encontre entre Hitler i Franco en Hendaya en octubre de 1940, negociant l'entrada d'Espanya en la IIGM. Font: Segona Guerra Mundial en color. |
Amb el final de la IIGM i la desaparició dels règims feixistes a Europa, va saber sobreviure a ells, gràcies en primer lloc a la no intervenció aliada (1945-1953) i després amb el beneplàcit internacional des de 1953 dels EE.UU. -que volia convertir a la Dictadura franquista en la seua aliada en la Guerra Freda (1945-1989)- i que va significar que fora reconeguda en la ONU com a país membre (1955), a pesar de mantenir-se com un sistema polític dictatorial.
Terminem esta introducció als Feixismes, disfrutant d'una breu presentació sobre els origens del feixisme pel profesor e historiador Toni Morant, de la Universitat de Valencia:
Comentarios
Publicar un comentario