¿El final de la guerra? Final y Consecuencias IGM

Hola a tots

Anem a finalitzar esta unitat amb una de les grans controversies dels historiadors sobre el final de la Primera Guerra Mundial.

El final de la lluita a les trinxeres I la firma dels Armisticis en Europa va significar el final de la Gran Guerra i del conflicte de magnitud internacional?


La historia ambs dades, sitúa el final de la IGM el 11 de noviembre de 1918, quan Alemanya va firmar l'armistici en un vagó de tren. Els "tractats de Pau" van tardar alguns mesos mes.

El Armistici de Compiègne  (llegir)
Centenari del Armistici (video)

Les primeres consequencies, les desorbitades xifres de morts, mes de 10 millions de persones, la destrucció material i económica del paissos europeos participants.

Amb este estat desconegut fins al moment de destrucció de Europa, la recuperació de la vida civil i de la economia que no fora economía de guerra va tardar mes. I en alguns paissos, sobre tot, els perdedores, no van recobrar el nivells prebelics, sino que s'enfonsaren en una crisis interna.



Des de desembre de 1917 un altre mal, a banda de la guerra va asolir el món. El va cridar la Gran Pandemia o malanonedada "Gripe Española", que va matar a mes de 50 millions de persones a tot el món. No tenen clar els historiadors l'origen exacte, pero, alguna de les teories es que es van originar en les propies trinxeres i es va espandir pels Moviment de tropes, dursntni despres de la guerra.

A nivell politic, molts e importants canvis, un nou mapa d'Europa va naixer, I va significar la desaparició dels grans imperis i el naixement d'alguns paissos nous. Pero sobre tot, va marcarla crisi de les monarquías autoritaris i el naixement de republiques, com la Republicana alemana de Weimar.

Pero les societats havien canviat molt en estos quatre anys, les dones s'havien incorpora a nous treballs i la base de les relacions socials es van modificar.




El principi del fin de la societats aristocratiques ahí on es mantenia, les "unions sagrades" entre els poder economics i els treballadors es van acabar, sobre tot perquè els últimos havien pagat en la seua pell, les consequencies de la guerra. Per aixo en paissos autoritaria posats al limit, con la Russia tzarista, la Revolucio obrera i socialista va trionfar desde 1917 i va crear un primer estat obrer.


Pero tambe les democracies limitadas liberals de primers anys del segle, van resultar insuficients. La solucio va ser distinta en cada pais: en alguns com Anglaterra va significar donar un pas mes cap a una democracia millor i va ampliar el sufragi ara universal i masculi o va portar  al Partir Laborista a obtenir una presencia molt important.


En altres paissos, els formes de govern tradicionales, imperis i monarquías es van enfonsar I van tomar camins que mostraven la crisi dels sistemes liberals democratics. Italia va ser uno dels primers, en que la monarquía va aceptar l'ascens de govern feixista de Mussolini als anys 20. A Alemanya el ritme de crisi política va ser distint. Si en principi van inciar un cami democratic, amb la creación d'una República democrática, els problemes de posguerra i l'ascens de les idees feixistes del partit nazi van desenvocar en pocs anys despres en un régim dictatorial, la Alemanya nazi, des de 1931.

Com vegem, el final de la guerra no va ser una solucio al problemes creats pel mateix conflicte, sino que inicia una epoca desconeguda per als contemporanis. Ara la denomine Periodo de entreguerres 1919-1939, perquè coneixen en que va desembocan, en la II Guerra Mundial. Pero als ulls dels contemporanis o de la opinión pública del moment, el Grau de destrucció I violencia de la Gran Guerra, pareixia asegurar que no tornará a desenvolupar. - se un conflicte similar. Per aixo anonenaren alnprimers anys de recuperacio económica, com "Els felicos anys 20".

Comentarios

Entradas populares