UD 1. L'Antic Règim en la Europa del segle XVIII: un model en crisi
Hola a tots!
Comencem aquesta unitat didàctica dedicada a conéixer com es caracteritzava el sistema polític, econòmic, demogràfic i social dels regnes europeus en el segle XVIII. A aquest conjunt de trets polítics, ideològics, econòmics, demogràfics i socials d'Europa i els seus territoris colonials, que anirem desgranant en cadascuna de les sessions, se'ls coneix amb el terme de "Antic Règim".
Aquesta denominació ara és un terme que defineix un període històric, que comprén tota l'Edat Moderna, els segles XVI al XVIII. Però en origen, quan es va crear, en concret durant l'Assemblea Constituyent en 1790, pels revolucionaris francesos, es tractava d'un terme pejoratiu, crític amb el qual els pensadors, opositors, revolucionaris i crítics denominaven a la societat que desitjaven canviar. Per aquest motiu l'expressió "Antic *Règimen" vaja entre cometes.
En aquestes primeres sessions analitzarem mitjançant diferents recursos i fonts històriques primàries (textos, imatges, obres d'art), secundàries i fins i tot, a través d'algunes pel·lícules que han retratat aquesta època, un dels seus trets més destacats, com era la seua estructura social.
DILLUNS 21 /9/2020
Comencem amb un fragment de pel.lícula per a analitzar ambientada al segle XVIII:
Tasca 1 de la setmana: Llegiu este texte on he resumit tot el que hem vist hui sobre la societat estamental i les classes socials.
1.1. Una societat desigual: la societat estamental
Aquesta societat, se la denomina com a "societat estamental", formada per tres estaments tancats, construïts sobre la base d'una desigualtat jurídica, que donava privilegis a una minoria de la població (la noblesa i el clergat), i que carregava amb grans obligacions a la majoria (el poble pla). A més era un sistema social immobilista i tancat, impedint l'ascens social entre estaments, que situa en el naixement, el principi de desigualtat davant la llei.
El contracte de noces, pintat per William *Hogart, circa 1743-45.
Aquests estaments, provenien de l'estructura medieval de la societat, que encoratjava una organització en la qual els reis eren els governants absoluts del regne, i situava als seus súbdits en tres escalons diferenciats, amb funcions diferents i que justificava i encoratjava la desigualtat jurídica, econòmica, vital i per descomptat de gènere:
Cuspide social: REIALESA
Cúspide politico, econòmica i social: La Reialesa, caracteritzada pel seu poder absolut. S'organitza en families dinástiques.
Primer estament: NOBLESA
Això es traduïa en una sèrie de privilegis:
• Eren els únics que podien optar als càrrecs polítics del regne, i de l'Església
• No pagaven impostos, i se'ls reconeixia el dret d'impartir justícia en les seues propietats, en els seus senyorius.
• La llei els eximia de treballar. De fet, el treball, tècnic o manual era més vist i mal considerat.
• Se sustentaven a partir de les rendes que aconseguien de les seues propietats i de *cas càrregues o impostos que rebien com a senyors en les seues terres.
Per a justificar legalment la pertinença a aquest estament, havien de realitzar una prova de sang, és a dir, tindre documentat la seua procedència dins de llinatges nobiliaris. Per tant, era el naixement, l'únic mitjà d'accés. S'agrupaven en famílies, llinatges i clans aristocràtics. Això va fer imprescindible un control rigorós dels enllaços i *emparentamientos, a fi de garantir que es mantinguera aquest requisit de sang. Per tant, es basava en casaments acordats i basats en rigorosos criteris de beneficis, i que establien el "mayorazgo" com l'única via d'herència que no trencara o desmembrara les fortunes del clan o família aristocràtica.
No obstant això, sobretot en el segle XVIII, els reis van utilitzar un mecanisme per a crear nous aristòcrates: concedien títols nobiliaris com a premi als serveis prestats, o directament venien càrrecs o títols com a font de finançament, les venialitats. D'aqueixa forma, la realitza va poder crear nous llinatges de nobles que li donaren suport i reforçaren el seu poder.
En qualsevol cas, no són un grup homogeni. Les relacions de vassallatge establien les jerarquies entre ells. A la part alta de la piràmide feudal estaven l'emperador i els reis, seguits per ducs, marquesos, comtes i altres senyors feudals, és a dir, l'alta noblesa, que solia estar molt relacionada amb els monarques, d'ací la seua denominació de Noblesa de Tall.
En el més baix de la jerarquia hi havia nobles sense un feu propi i sovint amb pocs recursos: eren els gentilhomes o baixa noblesa. Aquest grup, era el que més va progressar en el segle XVIII utilitzant i reforçant el poder dels reis. Si s'integraven en l'administració real o en l'exèrcit podien ascendir socialment dins d'aquest grup privilegiat, aconseguint a vegades alts càrrecs. Era la destinació habitual dels fills segons i tercers de les famílies nobles, que no heretaven les terres i obtenien una bona destinació de vida en l'Administració o l'Exercite, sinó a l'Església.
Segon Estament: EL CLERGAT
Aquest estament, corresponia als representants de l'Església en el regne. És per tant un estament peculiar, atés que rendia obediència a dos monarques, un terrenal, el rei de cada estat, i per un altre a la seua màxima autoritat, el Papat. En el segle XVIII aquesta doble obediència va provocar algunes tensions i crisis entre el Clergat i els monarques, que volien limitar aquest poder autònom de l'Església en els seus regnes. És el que es coneix amb el terme de regalies.
Es componia de tots els eclesiàstics, és a dir, dels sacerdots i el seu jerarquia de càrrecs religiosos i comprenia tant el clergat regular (ordes religiosos) com el secular (sacerdots, rectors), tant femení com masculí, encara que era aquest últim l'únic que accedia la jerarquia de l'Església. Per tant igual que en la noblesa existia un biaix molt marcat de gènere, que situava a la dona en una posició inferior.
Les ordenes religioses, es sometien a una regla de vida en comú (abats, monges i frares), que *habitaven en monestirs, abadies i convents, i es dedicaven a una labor religiosa aïllada de la societat. Pel seu costat, les diòcesis, les esglésies i parròquies depenian del clergat secular (bisbes, sacerdots, rectors, etc.), que si tenien contacte amb la societat i realitzaven aquesta llaure de control del comportament del poble.
La seua funció social era resar i vetlar "per la salvació de les ànimes". A aquesta labor evangelitzadora i transmisora de la fe cristiana, se sumaven funcions més terrenals, com un control ideològic de la societat (era la que marcava les pautes socials i controlava el comportament de tot el poble), educatiu i a més, realitzava en part una labor de registre, atés que registrava els naixements, noces, defuncions. La seua funció de control *permitia mitigar la crítica dins del sistema que permetera posar en dubte la justificació del sistema de privilegis dels privilegiats.
Eren un grup privilegiat que compartia els principals privilegis amb la noblesa:
• No pagaven impostos, i se'ls *reconocia el dret d'impartir justícia en les seues propietats, en les seues senyorios, les possessions de convents i abadies.
• Rebien donacions.
• Rebien impostos com el delme.
A diferència de la noblesa, el seu accés es produïa per sagrament, en fer els vots i entrar en el clergat. S'arribava a ell des d'altres estaments, encara que, depenent des de qual, el seu ascens o posició dins de l clergat seria diferent. Un exemple, si eres noble, accederies a Alt Clergat. L'alta jerarquia de l'Església pels general estava en mans de fills de nobles, sobretot els fills menors o "de segona fila", que no havien pogut heretar el feu familiar. Per tant, en aquest sentit, podem dir que es accedia *també per naixement, atés que habitualment el llinatge marcava el *destí dins del clergat. Els no privilegiats solien quedar-se en els llocs més baixos, Sota Clergat, encara que podien ascendir per mèrits, en algunes ocasions. En tot cas, molts d'ells es feien eclesiàstics fugint de la fam, per la qual cosa el seu nivell cultural i la seua motivació no eren precisament alts.
TERCER ESTAMENT: El poble Pla
El Tercer estament corresponia al que es denominava "Poble Pla o Tercer Estat" i aglutinava a la majoria de la població, amb percentatges pròxims al 80% dels habitants d'un regne. Reunia un heterogeni grup de persones amb diferències socials entre elles, però l'element comú de les quals era la no existència de privilegis jurídics i és comptar per contra amb grans gravàmens (impostos) com el pes de nombrosos impostos.
En definitiva eren tots aquells que no tenien cap privilegi. Pagaven tots els impostos, tenien pitjor consideració social i eren pitjor tractats per la justícia La seua funció social era el treball.
Era un grup molt variat, que aglutinava a la majoria de la població en el camp, en l'entorn rural (el majoritari en aquestes societats), i a les ciutats, amb una gradació enorme, des de la seua base, els captaires, serfs i llauradors pobres, que quasi no tenien què menjar, jornalers sense terres, després els llauradors arrendataris en els senyorios a les càrregues dels seus senyors, i només en la part alta, alguns xicotets agricultors enriquits, que desitjaven ascendir socialment i vincular-se amb l'alta burgesia de les ciutats.
A la ciutat per part seua, des de la seua base, captaires i desemparats, a artesans i obrers dels tallers, fins a xicotets burgesos i professionals liberals (mèdics, advocats), fins a una cúspide econòmica de rics comerciants i banquers.
Amb freqüència es diu aquest grup el Tercer Estat. Però no era un grup homogeni i tènia interesses i reivindicacions diverses, que en l'inici dels moviments revolucionaris faran veure aqueixes diferències.
VEGEM UN TEXT *HISTORIC ORIGINAL:
“ El pla d'aquest escrit és molt simple. Ens plantegem tres preguntes:
1r Què és l'Estat pla? Tot.
2n Que ha sigut fins al present en l'ordre polític? Res.
3r Què demana? Arribar a ser alguna cosa.
Qui gosaria dir que l'estat pla no conté en si tot el necessari per a formar una nació completa? És un home fort i robust, que té encara un braç encadenat. Si es fera desaparéixer l'ordre privilegiat, la nació o seria menys, sinó més. I què és l'Estat pla? Tot, però un tot travat i oprimit. I que seria sense l'ordre privilegiat? Tot, però un tot lliure i florent. Res pot funcionar sense ell, tot caminaria infinitament millor sense els altres. No basta haver mostrat que els privilegiats, lluny de ser útils a la nació, no poden sinó afeblir-la i danyar-la. Cal provar encara, que l'ordre noble no entra en l'organització social; que pot ser certament una càrrega per a la nació, però que no sabria formar una part d'ella(...).
Què és una nació? Un cos d'associats que viuen sota una llei comuna i representats per una mateixa legislatura.
No és evident que la noblesa té privilegis, dispenses, fins i tot drets separats dels del gran cos de ciutadans? Per això mateix ix de la llei comuna i per això els seus drets civils ho constitueixen en poble a part de la gran nació.
Respecte als seus drets polítics, també els exerceix separadament. Té els seus representants que no estan encarregats en absolut per procuració dels pobles. El cos dels seus diputats es reuneix apart. Però encara quan es reuniren en una mateixa sala amb els diputats dels simples ciutadans, no és menys veritat que la seua representació és diferent per essència i separada. És aliena a la nació per principi, ja que consisteix a defensar no l'interés general; sinó el particular.
L'Estat pla abasta tot el que pertany a la nació i tot el que no és l'Estat pla, no pot contemplar-se com a representant de la nació.
Què és l'Estat pla? Tot.”
*SIEYES, E. J.: Què és l'Estat pla?, 1789.
I ARA UNA CANÇÓ D'UN MUSICAL: Los Miserables
¿Oyes al pueblo cantar?
Racor històric: no pertany a l'època de la Revolució francesa, sino es un poc més moderna, pero marca les reivindicaciones que es mantenien en les societats europees com la francesa des de 1789 i encara en segle XIX no havien aconseguit tots els drets. (1815- 1832)
Relacionades amb este bloc de continguts, en Aules teniu les següents tarees. Quan pugau acceder pujeu-les.
TAREA en Aules: Descriu com era la societat estamental, a partir de la pirámide social que hem confeccionat a classe i amb tota la informaci´oque hem treballat al llibre i a classe, tracte de fer un comentari.
TAREA en Aules: Fes el comentari sobre esta imatge, seguint el model que van a fer a classe amb l'imatge la pagina 6 de lllibre.
1.2.
Una demografia antiga: una vida amenaçada
Com a part del teu treball d'estudi i per si algú no ha pren notes a clase, açí teniu un resum del que he mdonat a classe que cal llegir-lo durant la setmana.
Ja hem vist a clase els trets principals de la demografía europea de l’Antic Règim, el que denominem el Model demogràfic Antic. molts van analitzar-los quan van veure el fragment de pel.lícula El Perfum on tractaven les formes de vida del Tercer Estat o Pobla Plà, amb el personatge de la pescatera que trevallava al mercat de París.
Utilitzarem com a repas un fragment d’un reportatge publicat en
Sapiens.cat (Font original açí):
“El
règim demogràfic antic és la fase primitiva de l’evolució demogràfica de totes
les societats. És una etapa caracteritzada per l’existència de taxes
de natalitat i mortalitat molt elevades, fet que provocava un creixement
de la població molt baix a llarg termini. A Europa aquesta etapa demogràfica va
durar fins a la Revolució Industrial.
Així
ens descriu l’historiador francès François Lebrun la demografia de l’Antic
Règim a la seva obra Demografia: els temps difícils (1980):
<<Entre els dotze i els divuit mesos després del
casament arribava el naixement del primer fill. Els següents naixien,
generalment, cada dos anys, fet que assegurava a la família set o vuit fills en
el millor dels casos, és a dir, si la unió no es trencava per la mort del marit
o de la dona abans que ella arribés a l’edat de la menopausa.
El nombre mitjà de fills per família se situava entre quatre i cinc, cosa que equival a una taxa de natalitat de l’ordre del 35 al 40 per mil i fins i tot més, xifra important però lluny dels naixements anuals d’una fecunditat natural>>".
Un tret característica era la alta
natalitat. En un món on la mentalitat i la moral imposada per l’Esglèsia
impedia difondre cap sistema anticonceptiu, la normalitat era la existència de
nombrosos fills, encara que molts naixerien morts o moririen jovens per qüestió
d’enfermetats. Les families treballadores del Tercer Estat, sobre tot les més humils
tenien grans dificultats per a aconseguir alimentar a les seues fills, i era
desgraciadament habitual l’existència de nombrosos fills abandonats a les “incluses”
u horfanats o directament abandonats a la seua sort, com a rodamons.
Pel que vegem, la manca de sistemes sanitaris
o mesures sanitàries generalitzades feia que, normalment foren habituals les epidèmies,
i no haguera possibilitat de posar fre a la difusió de les epidèmies de còlera,
la malària, el tifus o virola, però la raó profunda era que la majoria de la
població europea estava subalimentada i, especialment als cicles econòmics
negatius, amb males collites i l’inici de epidèmies de fam, els cicles
periòdics d’hambrunes.
L’esperança de vida era molt curta,
una mitja propera als 35 o 40 anys, sobre tot per al poble plà, i molta
mortalitat infantil i de dones en edat fèrtil, de nou, degudes a les
males condicions higièniques i sanitàries. Si ferem una piràmide demogràfica ésta
tindria la base molt ampla i molt poca gent al im, el qe significa que
predominava la població jove, i poca gent arribava a adulta o vella. De sobte,
als infants durant l’Edat Moderna, la data de naixement i la de bateig era
llunyana, esperant que l’infant superara el temps de risc de mort, però al
segle XVIII, és van a cortar els plaus i se lis batejaven molt prop de la seua
data de naixements, però a que les seues almes estigueren salvades, si arribava
la seua mort propera.
Durant el segle XVIII poc a poc la tímida introducció d’alguns mesures sanitàries preventives, com imposar restriccions i cuarentenes a ales ciutats durant les epidèmies, una millora relativa de la alimentació de la població, amb la introducció de la creilla, va fer que progressivament el nombre global de mort es reduïra i continuase augmentat la natalitat. Aixó no obstant, no significa que la mortalitat no fora alta i que existiren cicles negatius d’hambrunes si venien males collites per cicles de sequies al camp, com va passar especialment entre 1750a 1790.
Este fragment de la Pe.lícula LEl Husar bajo el Tejano, és un exemple un poquet mes moderns del segle XIX de com intentaven frenar les epidèmies i de com la gent a les ciutats i pobles amb la seua desesperació, buscava culpables per a l'origen de les malaties ,encara que no tinguera ninguna raó reails. Este epidémies provocaven problemes socials i a vegades naixements de xenofobia i rebuig al viatgers que arrivaven d'altres ciutats.Podem dir que aquest trets són els característics
de les societats preindustrials, aquelles que la seua economia depèn absolutament
o predominantment de la agricultura i que no tenen un gran ivell tecnològic per
a assegurar una producció suficient per a proveïr a la població. Ésta era la
demografia vigent a Europa durant els segles XV al XVII i tan sols al llarg del
segle XVIII va començar a evolucionar cap a una millora i un creixement de la
població, el que anomenem un model de transició demogràfica.
Al segle XXI, molts països continuen amb este model demogràfic antic, i altres, estan ara començant a evolucionar cap al model de transició. Així significa que a una societat no se la permet millorar la seua base econòmica, garantir la alimentació, tindrà grans hambrunes, epidèmies i en definitiva, una gran mortalitat.
Us pose per a que reflexioneu algunes piràmides de població de països actuals al món:
Mali 2018: Açí
Piramide població Àfrica 2019: Açí
1.3. Una economia anticuada:
1.1. Una economia agrària
• L’agricultura era l’activitat més important. Era una agricultura de subsistència, de rendiment molt baix i orientada a l’autoconsum. Sense mecanització, amb un nivell tecnològic molt baix, a excepció de algunes millores iniciades al segle XVIII com la rotació de cultius, els cercament de camps (per exemple a Anglaterra), o la introducció de nous cultius (creilles, etc). Depenia per tant absolutament del clima, i no podia fer front a les cicles de sèquies i per tant males collites.
• L’economia es veia periòdicament colpejada per les anomenades crisis de subsistència: períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus, que generaven fam i misèria entre els sectors populars. Van ser molt comunes a França en la segona mitad del segle.
Però des de el segle XVIII amb l'auge del comerç internacional, la major demanda de productes i la necessitat de més ma d'obra, les coses van començar a canviar un poc. Algunos grans propietaris de tallers van desenvolupar activitats fora del control dels gremis a les ciutats. És van desplaçar al camp on contacta en con el camperols i li oferim un plus d'ingressos en èpoques sense treball al camp, per a que fabricar ena casa objectes artesanals (domestic system). Ell los entregava la materia prima i els deurien tornar-li el productes fabricats (filatures, prendes de roba, etc) a canvi d'un sou molt baix, per baix dels quantitats establertes pels gremis a les ciutats. Això va enriquir a alguns burgesos propietaris de grans tallers.
Per altra banda, els reis sobre tot des de mitjans de seglevan intentar impolsar el naixement dels primers grans tallers o manufactures reials de productes de luxe, com porcelana, vidre, tapissos, etc per a garantir a La Cort i als aristòcrates l'abastiment d'aquestos productes.
• L'activitat comercial també era escassa i només destacava el comerç marítim. Els transports terrestres eren insuficients, lents i cars.
Consulta més informació sobre el comerç triangular colonial açi.
Sobre la trata de esclaus en època moderna vegeu este video:
• La gran majoria de la població era rural, treballava en les feines del camp.
TAREA en Aules: Fer un comentari del mapa sobre el comerç triangular que teniu a la pàgina 9 del libre.
Comentarios
Publicar un comentario