UD 1. Il.lustració i pensament per a canviar el món

Hola a tots!

Continuem analitzant les característiques de l'Antic Règim. En aquest cas analitzarem les formes polítiques que existien als països europeus en el segle XVIII, els nous corrents de pensament que es van difondre a Europa i que plantejaven una altra manera de concebre les forma de govern. Coneixerem els trets polítics de l'Antic Règim i analitzar quins elements van ser criticats per aquells que volien construïen un altre model polític.

Per tant parlarem de dos eixos temàtics principalment:

• Les formes alternatives de poder polític, en països com Anglaterra o Holanda, basades en l'imperi de la llei i que van ser precursores del pensament polític il·lustrat. 
• D'altra banda, els moviments intel·lectuals que volien reformar el sistema de l'Antic Règim i construir un model polític i social més just. "Aportar llums a la foscor", moviment intel·lectual que coneixem com a Il·lustració i que va donar al segle XVIII el sobrenom de "El Segle de les Llums". 

1.5. Les noves idees: la Il·lustració

«*Sapere *audet» «Atreveix-te a saber!» Heus ací la divisa de la Il·lustració

1.5.1. Què és la Il·lustració? 

Escoltem a alguns dels seus autors:

<<La Il·lustració significa l'abandó de l'home d'una infància mental de la qual ell mateix és culpable. Infància és la incapacitat d'usar la pròpia raó sense la guia d'una altra persona. Aquesta *puericia és culpable quan la seua causa no és la falta d'intel·ligència, sinó la falta de decisió o de valor per a pensar sense ajuda aliena. *Sapere *aude «Atreveix-te a saber!» Heus ací la divisa de la Il·lustració>>.

*Immanuel Kant, Què és la Il·lustració?

En frase d'un dels seus més importants representants, D'*Alembert:

 «ho va discutir, va analitzar i va agitar tot, des de les ciències profanes als fonaments de la revelació, des de la metafísica a les matèries del gust, des de la música fins a la moral, des de les disputes escolàstiques dels teòlegs fins als objectes del comerç, des dels drets dels prínceps als dels pobles, des de la llei natural fins a les lleis arbitràries de les nacions, en una paraula, des de les qüestions que més ens concerneixen a les que ens interessen més feblement». 

El terme Il·lustració es refereix específicament a un moviment intel·lectual històric. Existeixen precedents i fins i tot una pròpia Il·lustració a Anglaterra i Escòcia a la fi del segle XVII, com immediatament després a Alemanya, si bé en el seu vessant polític el moviment es considera originalment francés.

1.5.2. Trets principals:

1.5.3.Lecturas: Los enciclopedias (cómic)

<<És la ploma més poderosa que l'espasa? Almenys en una ocasió es va demostrar que sí: en la Revolució francesa, que va ser el clímax del moviment il·lustrat que va acabar amb la Monarquia a França.

  José A. Pérez *Ledo ens comenta per què els va interessar aquest històric document: “L'*Encyclopédie va ser una cosa totalment subversiva per a la seua època. I ho va ser per diverses raons. Un els seus elements més revolucionaris, que hui ens pot semblar trivial, és l'ordre alfabètic. En aquella època resultava inconcebible que un llibre no començara amb Déu primer i el rei després. L'*Encyclopédie, no obstant això, començava per la A. Així que el terrissaire estava abans que Déu o la Corona”.

  “També va ser –continua- el primer llibre que va reflectir els oficis. Aquella obra parava atenció a una cosa tan aparentment vulgar com la construcció d'una cadira, una cosa inconcebible en aquells dies”.

  “En aqueix sentit –afig el guionista-,  L'*Encyclopédie va suposar una revolució cultural que, en part, encendria la metxa de la Revolució que acabaria esclatant unes dècades després. Si fem una llista dels llibres que han conformat l'Europa actual, la *Encyclopédie francesa hauria d'estar en els primers llocs. Tal vegada en el primer”>>

“La raó té molts enemics”

El més sorprenent és comprovar com la situació de 1750 s'assemblava a la que travessem actualment: “En la novel·la gràfica hem intentat deixar patents alguns paral·lelismes –assegura José-. Per a començar, al París de 1750, un món s'extingia donant pas a un altre nou. És el mateix que ocorre ara. Hui, com llavors, tots els paradigmes es trontollen, provocant un sisme social continuat que té moltes manifestacions: populisme, nacionalisme, por…”

“L'altra similitud –afig- és l'oposició entre la raó i les idees supersticioses. Hui vivim un auge de la irracionalitat disfressada de moltes maneres: negació dels fets, postveritat, teràpies alternatives, noves espiritualitats… Els il·lustrats van ser els primers a enfrontar-se a tot allò.

Més informació en l'article de J. JIMÉNEZ, "Quan el terrissaire va avançar a Déu i al Rei" aquí. 

Reflexionem:

Prenent com a punt de partida les idees de la Il·lustració que hem treballat i a la *Enciclopedie, Què diria Denis *Diderot d'Internet? Reflexiona la teua resposta.

1.6. El Despotisme il·lustrat

Des de finals del segle XVII però sobretot durant el segle XVIII, els nous corrents de pensament racionalistes il·lustrades, també van començar a influir en la política.

Retrat del rei Federico II de Prússia, model de monarca il·lustrat. Més informació ací. 

En una primera etapa (fins a *ca. 1770) el moviment intel·lectual desitjava millorar els sistemes econòmics, sanitaris, etc., intentant aplicar les novetats i millores que la investigació científica està realitzant. Un exemple *paradigmatico va ser el progrés en la medicina i en la millora de salubritat de les ciutats, o la gestió de les contínues epidèmies (vacunes, etc.). Així la influència de "les llums" va influir en alguns monarques europeus, que van tractar de construir una nova versió de govern absolutista, que va donar lloc al que coneixem com a "Despotisme Il·lustrat".

Aula de cine:este fragmento nos permite analizar con u nejemplo la actuación del Despotismo ilustrado. 

El plantejament era senzill: "Tot per al Poble, però sense el Poble". No es qüestionava el poder absolut del monarca, ni la seua destacada posició com a màxima governant i representant de l'estat, per designi diví. No obstant això, influït per les idees il·lustrades de progrés i felicitat, *sse plantejava realitzar determinades reformes que en la pràctica milloraran la vida dels seus súbdits, però que no alteraren el sistema establit, ni posara en dubte les bases de la societat desigual i els privilegis de les elits. Així, la ideologia absolutista utilitze només parcialment les idees il·lustrades per a donar una sensació de canvi, i va realitzar esforços per transmetre una imatge idealitzada del paper de els. Monarques, paternalista, preocupats per la felicitat dels seus súbdits.

Vegem en aquest text històric escrit per l rei Federico II de Prússia, la seua definició de Despotisme Il·lustrat:

Texto Aquí.

Nombrosos monarques europeus del segle XVIII van implantar aquesta política en els seus regnes (Federico II de Prússia, Ferran VI i Carles III a Espanya, Lluís XV i XVI a França, Catalina de Rússia, etc.).

No obstant això, moltes de les seues reformes o no es van arribar a desenvolupar o a consolidar. Així que a partir d'aquests fracassos, durant les últimes dècades del segle, es va anar generant una decepció del sistema polític reformat, respecte als plantejaments i fonaments il·lustrats contraris a la tirania arbitrària d'un poder personalista il·limitat, que fomentaven la tolerància, *promovian el progrés i la millora de la felicitat de les persones.