2- SdA. H2. Atrever-se a canviar el món? Es Possible? Qui lluitava, contra què i per què?
A) ATREVER-SE A CANVIAR EL MÓN?
↪️ A.1. Revolutio: "donar la volta"?
El conflicte entre la permanència i el canvi ha sigut constant al llarg de la història. El pas d'una època a una altra, l'alba i l'ocàs de les civilitzacions, han estat condicionades per la introducció de canvis profunds que han modificat la política, l'economia, la societat i la cultura. Les revolucions; o canvis ràpids, profunds i duradors de les condicions de vida; han modificat, amb més intensitat que altres fets, la manera de viure de l'home.
"No hi ha un temps que determine els fets o en el qual els fets es produïsquen,
sinó que són els fets el que determinen el temps"
(Fernand Braudel)
📜⚖️ L'Era de les revolucions: els inicis
I si haguera existit un temps en que tothom pensava que el món va canviar radicalment? Benvinguts al periode de la historia conegut com "L'Era de les Revolucions".
Com a metàfora sobre la dificultat de conèixer bé com van ocorrer les revolucions, esta imatge es mostra com mitjançant un vidre, per tant necessitem la investigació històrica per a intentar entrar dins:
Imagen de la Revolución Francesa generada por la IA de Midjourney añadiendo el prompt "GoPro footage". Fte: xataka.com
Anem a treballar ara, la Prehistòria de les Revolucions contemporánies, la primera fase dels quals coincideix amb les anomenades Revolucions, que van intentar acabar amb l'Antic Règim, desde finals del s. XVIII fins a mitjans de s.XIX (1775-1848), i van significar el naixement dels primers estat-nació del món.
- N' hi ha altres subdivisions del periode, diferents, per exemple entre 1789 a 1830, però hem preferit centrar esta proposta del liberalisme revolucionari (1775-1848), el qual va tindre com objecte comú o principal objectiu acabar amb l'absolutisme, fet que no va poder aconseguir d'una volta ni al mateix temps en tots llocs, per aixó els procesos revolucionaris van ser cicles revolucionaris d'intents de canvi (1775, 1789, 1808-1810, 1820, 1830,1848), cadascun en una geografia europea i americana distinta.
[La segona part d'estes revolucions 1848-1914), la tractarem a la següent SdA, Liberalisme i nacionalisme, on el conflicte revolucionari va concentrar dos forces antagòniques plenament contemporànies: per una banda, les noves elits burgeses i aristocràtiques per conservar per a si el poder politic en excluivitat; i per altra, els intents d'altres grups socials populars, de democratizar la política, i que van fracassar fins a 1914 de manera reduida, i que fins a segona meitat del segle XX no van establir sistemes democràtics amplis, i que al s.XXI, estan debilitat-se denou].Índex:✅ 1. Presentació de la cuestió política qué caracteritza esta era revolucionaria?. I què és una revolució?.✅ 2. La revolució de les Idees: La il.lustració i el pensament liberal, social o democràtic.✅ 3. El reformisme: Reformar per a no cambiar res: Despotisme Il.lustrat.✅ 4. La via revolucionària: cicles inicials o atlantics4.1. La revolució americana (1763-1787). Revolució política de notables.4.2. Primera Revolució francesa i les seues tres fases experimentals (1789-1799): intentant una monarquia parlamentària (1789-1792), intentant una república parlamentària (1792-1794), una república autoritària (1794) i una república reaccionaria (1794-1799).4.3. Imperi Napoleónic i el domini de Europa (1800-1815): la guerra canvia la revolució. La deriva autoritària i la revolució ultraconservadora:4.4. La revolució de Haití: la descolonització i la autolliberació dels esclaus.4.5. La revolució espanyola 1808-1810-1814 i l'inici del cicle revolucionari hispanoamericà (1810-1830). Acabar amb l'absolutisme i implantar sistema monarquia parlamentària.✅ 5. Les Revolucions burgeses del s.XIX (1820, 30 i 48):5.1. 1820. Revolució de Reg i la Europa Meridional: Portugal, Grècia. Hispanoamèrica.5.2. 1830. Revolució La Gloriosa o Les Jornades Glorioses de França. La independència final d'Hispanoamerica continental.5. 3. Revolucions 1848: La primavera del pobles d'Europa. Molt nombrosa. Contra l'Absolutisme i visió confrontada de la revolució (conservadora -alta burgesia, o democràtica- Treballadors i Baixa burgesia).6. Les forces de la Contrarrevolució: resistències i rebuig al canvi.6.1. La Reacció absolutista (1792-1799): acabar amb la revolució.6.2. La guerra antinapoleónica: (1800-1815): derrotar a Napoleó i el retorn a la Legitimisme monàrquic.1815-1840): Restauració absolutista i lluita contrarrevolucionaria: Mantindre AR i Absolutisme, i crear un sistema contrarrevolucionari.6.3. La simbiosi final: revolució i nacionalisme conservador: la revolució ha de terminar: oligarquia nova i vella, Règim oligàrquic burgès conservador i règims ultraconservadors. Els règims liberals conservadors i els pseudoliberals (1850-1914). SdA 3.
📜⚖️ Les visions de la LLIBERTAT i el Liberalisme:
Més de 200 anys per a intentar arribar a un concepte inclusiu de Llibertat.
“La llibertat no deuria ser un privilegi d’uns quants, deuria ser el dret compartit entre tots.”
Pero com ens recorda l'historiador Josep Fontana, les cròniques que hem heredat d'estes revolucions tempranes, "són la història recreada dels vencedors", la burgesia, que no significa que siguen tots els que van participar (també la resta del poble i minories discriminades, que no van aconseguir els objectius que demandaven). Per això, les revolucions són fenòmens que han interessat i interessen des de fa segles als historiadors:
«Nosotros habíamos heredado la visión legitimadora de la burguesía: la visión de los vencedores», ha explicado Fontana. «Nos querían hacer creer que esa era la Historia; la victoria de la libertad burguesa frente a la opresión del sistema feudal».
Fontana. J.
"Las de revoluciones son como las cerezas, se tira de una y salen las siguientes. La Revolución Americana de 1776 inspiró la Revolución Francesa de 1789, y de la herencia de la etapa final de esta revolución, se desarrolló la deriva autoritaria de Napoleon y su imperio desde 1801, que llevará a la primera guerra paneuropea moderna contra la Francia revolucionaria y provocará la Revolución de 1808 Revolució espanyola.
Pero tras la Restauración absolutista en 1814 (Contrarrevolución), sería necesario volver a la vía revolucionaria ante la involución de los cambios y la represión por el retorno del absolutismo. Ello promoverá la Revolución Española de 1820 –la de Riego- que fue modelo de revoluciones por toda Europa e incluso América, culminando ese efecto contagioso, en las «Tres Jornadas Gloriosas», la Revolución Francesa de julio de 1830". En estas revoluciones se caracterizan por ser pequeños grupos revolucionarios burgueses a veces clandestinos, que conspiraran para conseguir el poder político.
Del fracaso de las revoluciones de 1830, tras más de 50 años de nuevas ideas libertarias y ante la dificultad de conseguir alcanzar sus objetivos, se dará el último episodio, la llamada Primavera de los Pueblos de Europa 1848-1849, con un estallido en cadena del mayor episodio revolucionario europeo, que vencerá y acabará con el Absolutismo definitivamente, pero que mostrará la ruptura definitiva del Tercer Estado, enfrentándose la burguesia, que alcanzará el poder y querrá frenar la revolución, y el resto del pueblo, que será excluido de la política".
↪️ Cercant un sentit: Què es aixó de revolucions?
`
Però, Què és exactament una revolució? Un canvi violent? Una reforma d'alguna cosa que existia anteriorment?
Moltes preguntes per a les quals encara no tens resposta. En un intent d'aclarir els teus dubtes investigues en Internet i trobes un vídeo titulat precisament Què és una Revolució?. Realitza un proposte de definició. A classe tractarem alguns textos per ajudar-vos.
Una definició podria ser, la resistència front a poders injusts i despòtics, però tambié existeixen molts matissos a esta definició tan emotiva. Altres més acadèmiques, plantejen com un "canvi radical i durader de les estructures polítiques, econòmiques, socials i culturals d'una societat".
📢🗺️Confecciona un Mapamundi i d'Europa sobre les revolucions liberals i crea una llegenda que recopilen la informació més destacada. Afegeix llocs, batalles, fletxes i altres topònims al mapa per a fer-ho més precís. Cal que tinguem els elements bàsic dels mapes, neteja, bon acabat i la informació ven situada.
Recull de Mapes sobre revolucions
Com fer un mapa mental visual?
Veurem alguns vídeos i farem A MA un mapa mental en un foli A3 que entregará la professora amb l' esquema bàsic a l'estil de l' elaboració de maps conceptuals/mentals. Podeu consultar les seues característiques básiques fent click aquí, on s'explica com fer un bon mapa mental.
REPTE DE TREBALL: PERIODISME REVOLUCIONARI
📢📜🕵🏻♀️ Anem a crear un Reportatge sobre les revolucions a partir de la realització d'entrevistes amb personatges històrics, "La veu dels silenciats".
Descarrega el Dossier Pautes per a Entrevistes de revolucions
El repte serà la el.laboració d'entrevistes fictícies a personatges històrics que van viure una revolució liberal a Europa i América entre 1775-1848.
El format podrà ser una entrevista grabada o una entrevista per escrit en la que utilitzarem la IA para recrear una escena del nostre personatge en la seua revolució.
Mireu un exemple inspirador d'entrevista fictícia a un personatge històric de la Ràdio ⬇️
Entra i escolta la entrevista a Olympe de Gouges en Radio Pikota.
ELEGIU ENTRE ESTES PROPOSTES D'ENTREVISTAT
👀↪️Entra a vore les fitxes de Personatge i consulta els links d'informació de cadascun d'ells.
Com hem vist a la Sda anterior, diverses causes expliquen la ruptura cap a L'Era contemporània.
CAUSES SOCIALS: Malestar social pels problemes generats per la mala gestió fiscal i econòmica pròpia de l'antic règim (impostos asfixiants, fracàs de les reformes ilustradas o inexistència, bancarrota de l'estat per excesius gastos militars, hambrunes i crisis de subsistència). Exemple. Rev. Francesa 1789, Rev. Española 1808, Revolucions 1848).
CAUSES ECONÒMIQUES: Des de feia dècades, el desenvolupament econòmic, impulsat pel comerç internacional colonial i esclavista i per l'impuls de les noves formes de producció manufactureres, precursores de la revolució industrial, estaven transformant les bases de l'economia i les noves idees de progrés material i desenvolupament econòmic capitalista que començaven a deixar com obsoletes les pràctiques econòmiques tradicionals. (Totes).
- Existència de frens al desenvolupament de la Preindustria i manufactura, per exemple prohibició a les colònies (13 colònies Amèrica Nord), polítiques fracassades de Manufactures reials d'objectes de luxe (Rev. Francesa, Rev. espanyola).
- Procés d'acaparament de riqueses i propietats dels burgesos i aliançes amb noblesa: desamortització de terres per a la venta a terratenients i no per a reparts entre camperolat.
- Manteniment de servidumbres i drets senyorials que mantenien roïnes condicions de treball i molta terra sense poder posar en producció més eficient.
- Molt alta pressió fiscal com a mecanisme de extraure més diners a la població, mentres es feia una roïna gestió de les riqueses de l'estat, delpilfarro i despeses en qüestions de prestigi, vida luxe de Corte, guerres i conflictes per prestigi, no inversió en infraestructures ni necesitats reials del poble.
CAUSES POLÍTIQUES: Els contemporanis des de finals del s. XVIII van voler canviar la realitat que vivien, l'Antic Règim, i acabar amb l'absolutisme, davant el fracàs rotund del Despotisme il.lustrat. Per fer-ho van fer REVOLUCIONS i no revoltes. Van crear un eslògan al voltant del concepte de Llibertat, d'ahi el terme LIBERALISME o Revolució Liberal, primera teoria politica nova que apareix en este moment.
Però van ser procesos complexos amb grans contradiccions dins del període revolucionari, perque cada grup social va tindre unes reivindicacions i no sempre eren compatibles. Per aixó podem parlar de "revolucions" dins de cada exemple i no de revolució.
CAUSES IDEOLÒGIQUES: les idees de L'Ilustracio van calar i difondre noves plantejaments polítics i la consciència de la injustícia.
En NOM DE LA LLIBERTAT es van defensar interessos molt diferents per part de diversos grups que conformaven el Poble, el Terce Estat. Des de l’inici, Llibertat no va tindre un sol significat sinó diversos, algunes més excloents que altres (liberalisme doctrinari o censitari i liberalisme democràtic).
C) LES REVOLUCIONS ATLÀNTIQUES (1689, 1775, 1788, 1810)
El pensament polític il·lustrat, hereu del primer pensament liberal anglès, genera un primer liberalisme revolucionari molt divers amb tendències més conservadores (intentar aconseguir el poder per a la burgesia) i altres més democràtiques.
Existint tres exemples diversos de revolucions més antigues, cridades atlàntiques perquè van afectar totes dues riberes i van marcar l'inici d'una nova era. Es tracta de les revolucions atlàntiques [Rev. Americana 1775-1783], la Revolució francesa (1789-1799) i Revolució espanyola 1810-1814.
C.1. LES REVOLUCIONS LIMITADES, REVOLUCIONS DE NOTABLES:
Les revolucions liberals no van ser sincròniques al món, ni a Europa, i tampoc totes van perseguri tots els objectius de canvi, van a anr canviant. Algunes van voler canviar la relació de poder als estats i limitar el poder dels monarques. Son les revolucions polítiques antigues, que van crear sistemes polítics oligárquics, amb el govern d'una èlit social.
Situa el nom de cada colonia i la seua ciutat principal.
Font d'esquema visual ací.
Entra en la presentació sobre Causes immediates i desenvolupament de la Revolució nordamericana.
Un arbre de la llibertat en Mainz en 1793. Estos símbols foren utilitzats per varis movimientos revolucionarios de la época. Fte imagen y pie: Wikipedia.
Revolució causes i desenvolupament veure vídeo.
Ací una visió idealitzada i mítica de la Revolucio
Firma de la declaración. John Trunbull.
↪️ Esta Guerra d'independència americana es va convertir en l'aconteixement paneuropeu que va fer temblar els bassaments i la credibilitat de l'estat absolutista de l'Antic Regim i de la seua capacitat per a gestionar eficientment. Els vents de reivindicació d'injustícies es va expandir cap a Europa.
Font.Víctor Gómez Muñiz. Diagrama de Venn (Dominio público)
Un resum de l'Era de les Revolucions
Entra i descobreix com va estallar la Revolució francesa. Va ser el temps de la Llibertat, La Igualtat i la Fraternitat. Tot podria ser possible aquells dies.
Entra i repasa els esdeveniments principals de esta etapa
Les revolucions liberals no van ser sincròniques al món, ni a Europa, i tampoc totes van perseguri tots els objectius de canvi, van a anr canviant. Algunes van voler canviar la relació de poder als estats i limitar el poder dels monarques. Son les revolucions polítiques antigues, que van crear sistemes polítics oligárquics, amb el govern d'una èlit social.
Revolució anglesa (1640-1689):
L'exemple més destacat va ser la REVOLUCIÓ ANGLESA, o millor dit revolucions: GUERRA CIVIL INGLESA (video) i REVOLUCIÓ ANGLESA LA GLORIOSA (1688-1689) que va acabar amb l'absolutisme a Anglaterra i va situar els principis liberals més conservadors per a limitar el poder reial i enfortir un parlament format per la oligarquia social anglesa (aristocracia, la gentry, els comerciants i burgesos més importants).
↪️ 🏡 Subratlla el text Resum sobre Revolucions angleses i Construeix un eix cronològic sobre les revolucions angleses i els seus fets més destacats. *Opcional: Participaràs en el Torneig Revolucionari-Quizz amb algunes preguntes relacionades (comprovació comprensió lectora).
Recordeu els dos documents legals claus que va aportar esta revolució: Habea Corpus Act 1779 i Bill of Rights de 1689 (Carta de drets). Repasa els trets del Parlamentarisme i monarquia limitada anglesa en este link- DIAPO 12 I 13.
Als articles destaca uno del Bill of Rights: "Prohibició de la imposició d'impostos sense representació al Parlament". Per això els colons anglesos de les 13 Colònies no tenien constum de pagar impostos.
Eren novetats que van marcar una tendència política alternativa per a Europa, arrels del liberalisme, del sistema polític civil contemporani: parlaven del sotmetiment del governant a la llei, el control pel Parlament de l'acció del governant, separació de poders, de drets o més específicament "carta de drets". Van tindre molta repercussió a les idees polítiques ilustrades, sobre constitucionalisme.
🏫👀📜 Llegim i analitzem Bill of Rights, un model de declaració de drets que tindrà molta repercussió a altres revolucions.
Però la participació politica va quedar reduida a l'elit i per tant un model censitari no democràtic, per exemple no deixava participar ni tenir representants als colons anglesos, com els de les 13 Colonies d'Amèrica del Nord INEM Anglaterra molt restringit a població amb determinars.
D) Les revolucions Polítiques: naixement de nou estat
El pensament polític il·lustrat genera un primer liberalisme revolucionari molt divers amb tendències més conservadores (intentar aconseguir el poder per a la burgesia).
D.1. Revolució americana (1776-1783), la primera revolució política contemporània del món.
RESUM: En esta revolució és va produir la independència dels colons anglesos de les 13 colònies de Nord Amèrica de la monarquia limitada anglesa, i es va crea un nou estat per a la població blanca colonial, els Estats Units de Nord Amèrica, com a república federal en la qual s'aplicaven les bases d'un sistema liberal, amb sobirania nacional, reconeixement de drets individuals i divisió de poders, encara que va ser un model molt conservador.
Va implantar el el sufragi censatari masculí, el rebuig a permetre el vot femení, a reformar la societat racial colonial esclavista, i impulsant la segregació i belicisme amb la població indígena (tribus americanes, contra les que van iniciar una llarga guerra de conquesta, les Guerres indies (1787-1914).
De la revolució de les 13 Colònies la Guerra d'Independència dels EE.UU (1775-1783).
A les 13 Colònies de Nord Amèrica que van conèixer com un dels territoris colonial més importants de l'Imperi Anglès al s.XVIII, va esclatar una revolució liberal dins d'un procés d'independència colonial. El primer cas de la història.
🗺️📍En aquest mapa trobaràs assenyalades i per colors les Tretze Colonies que la Corona Británica posseía a la costa atlántica d'América del Nord. Deuras localitzar cadascuna de les colònies i anotar al quadern amb el seu nom corresponent.
Anem a repasar junts causes i els esdeveniments més destacats d'este fenòmen que va tindre com a conseqüències una guerra internacional, ja que els revolucionaris estadounidenses van demanar, per via diplomàtica, ayuda i suport militar als principals rivals i enemics d'Anglaterra, el estats absolutistes dels Borbons de França (Lluís XVI) i Espanya (Carles III).
El desenvolupamentl conflicte:
📢⚠️⚠️ Per què van participar estats absolutistes donant suport a revolucionaris republicans liberals?
Per qüestions d'estatus i prestigi dinàstic, una segona volta més en este segle, els Borbons francesos i espanyols, van llevar als seus estats quasi a la bancarrota per tant de respondre a les grans despeses militars i l'allargament del conflicte (1775-1783), contra el seu enemic Anglaterra.
El procés ja havia començat anys darrere, amb la Guerra de les Amèriques contra França coneguda com Guerra dels 7 anys (1756-1766) va ser un conflicte colonial entre França (Lluis XV) i Espanya (Carles III) contra Anglaterra (Jordi III). Encara que va guanyar Anglaterra, va buidar les seues reserves d'or. Per fer front a la nova situació, es modificà el seu sistema de fiscal i impostos incloent a les colònies.
L'estallit de la revolta serà aprofitat pels enemics d'Anglaterra (Monarquies dels Borbons dEspanya) per a oferir la seua ajuda. Eixes decisions reials basades en motius de prestigi posaran en greu problemes econòmics a Espanya i França, iniciant un descrèdit de la institució absolutista i la seua capacitat per a gestionar eficientment. Mireu en vídeo les impromptes de la ajuda española a la independencia de los EE U.U.
📜⚖️ Ací comentarem diverses fonts històriques, objectes i dos textos molt destacats d'esta revolució:
Objectes:
Declaració d'independència
Ver escena pel.licula.
Carta de Abigail Adams
↪️ Va ser un exemple de revolució política, i encara que va crear un nou Estat nació i es va implantar, un nou sistema polític, la república federal, realialment va ser una revolución de notables, de la burgesia colonial anglesa.
📢Extra: si teniu més curiositat per este episodi revolucionari, escolteu el programa Acontece que no es poc. Ací.
E) LES REVOLUCIONS TOTALS:
L'Antic Règim arriba al seu fin...
La influència del pensament il.lustrat es va evidenciar clarament en el procés desencadenat en França cap a fins del segle XVIII. Va surgir amb força la idea d'acabar amb el sistema vigent de l'Antic Règim i la confiança en la creació d'un orden nou, que assegurara no tan sols la llibertat sino la felicitat del poble. S'iniciava un camí de ruptura amb el passat. Encara que prompte es va evidenciar les dificultats, els problemes i els diferents esperits.
Revolució Francesa (1789-1799): la primera revolució total
La I Revolució Francesa (1789-1799), va ser una de les primeres revolucions totals contemporanies, i una de les més llargués, per la seua intensitat i per la diversitat de visions, de models polítics revolucionaris implantats i perr la deriva autoritària que van tindre. Va ser el primer intent d'acabar amb l‘absolutisme a França, i la seua conversió en un sistema liberal.
Anem a repasar les causes de la Revolució Francesa. (Llibre de text i fitxes)
📋✏️"Tras el treball previ sobre las causes de la Revolución Francesa (tabla França, 13 Colònies i llibre de text) i amb els teus coneixements sobre la Revolució Americana, completa este diagrama de Venn. En él deuràs comparar i contrastar las diferències i similituts entre estes dos revolucions del segle XVIII. Sitúa en cada cercle corresponent a cada revolució les seues causes i conseqüències, utilitzant l'espai central únicament per assenylar aquelles que siguen semblars en ambdos processos revolucionaris".
La primera revolució francesa va ser un assaig revolucionari total en diverses fases, un experiment revolucionari, que van presentar i plantejar tots els reptes polítics i socials del segle XIX posterior.
Així tota l'experiència francesa de finals del s.XVIII, ens mostra els diferents models futurs d'estats contemporanis, en els quals a més de sistemes representatius o democràtics també es van plantejar sistemes autoritaris molt repressius (El Terror de 1794 o de 1795-1799), i dictadures constitucionals (Imperi napoleònic). Va ser un experiment polític de la varietat de sistemes polítics que després van anar apareixent al llarg dels segles XIX i XX.
Entra en este enlace aquí.
Podcast Història. Revolució Francesa.
a) Estallit revolucionari i les diverses revolucions en paral·lel 1789-1791.
S'anomena habitual com Revolució francesa, però dins de la societat francesa hi havia diferents postures en interessos, sent la primera en la qual el poble va convertir-se en agent històric actiu. Per això podem dir que a 1789, al principi del període revolucionari van esclatar varies revolucions al mateix temps que fan de l'any 1789, un any revolucionari.
No obstant, cal entendre que dins de la diversitat de postures no totes eren revolucionàries, sinó que també una part dels francesos van ser contrarrevolucionaria, sobre tot els grups privilegiats, alta noblesa i alt clergat, els denominats exiliats, però inclòs una part del poble rural més conservadors i que mantenien la cultura política del rei absolut com pare protector i desconfiaven del canvi revolucionari. Per això en un moment donat en 1793 es va esclatar la Contrarrevolució en algunes regions en la revolta de la Vendee, monárquics i católics van prendre les armes contra la República francesa dels revolucionaris i van aconseguir també part de suport popular en contra de la meva militar per la guerra contra la Coalició Absolutista que estava intentant invadir Franca des de 1792 i reponer a Lluís XVI en el tro absolutista. Amb la seva mort, volien restaurar l'absolutisme en familiars com futur Luis XVIII..
b) La revolució moderada (sep 1791-sep 1792): monarquia constitucional i el problema de canviar la mentalitat d'un absolutista.
Primerament en una monarquia constitucional de Lluís XVI (1791-1792)
La monarquía constitucional francesa va ser el breu sistema de govern instaurat en França en 1791. Es situa entre la monarquía absoluta del Lluis XVI i la Primera República. Va durar del 4 de setembre de 1791 fins el 21 de setembre de 1792.
Lema: La Nation, la Loi, le Roi
(en francés: «La Nación, la Ley, el Rey»
c) La republica francesa dels ciutadans i el perill de la Contrarrevolució. Com continuar la revolucio en temps de guerra.
Tras el fracàs del intent de monarquia constitucional amb Lluís XVI, després es va transformar en la I república francesa, que al seu torn va tindre tres fases internes:
- Fase 1. La Convenció girondina (1792-1794): Sense rei, República federal?
Es la fase anomenada, Convenció Girondina (1792-1793), més moderada, perquè planteja liberalisme més conservador i restringit amb sufragi censatari però molt bel·licista. Va votar la pena de mort per Alta traïció del rei Borbó, per conspirar en temps de guerra contra França.
- Fase 2. La Convenció jacobina (1794): Qui està amb la Revolució? Qui en contra? Revolució deu continuar
S'anomena altra segona més radical, la Convenció Jacobina (1793-1794), per defendre una constitució democràtica. Esta va derivar en uns mesos en un sistema dictatorial davant la reacció contrarrevolucionaria amb el conegut temps de Terror, amb persecució política a ma guillotina.
- Fase 3. La Convenció termidoriana (1794-1799): La revetlla entre revolucionaris: la revolució deu parar. La revolució per a la burgesia.
La tercera fase república, va ser la més llarga, anomenada, com conservadora, encara que va derivar en ultraconservadora, i també va promoure el Terror blanc amb impuls de violència las carrers contra els antics jacobins i elnencarcellament de moviment revolucionaros democràtics i el seu enviament a la pressió a l'exili. A més, comença amb un Cop d'estat Termidor, i va anar reduint el poder politic civil cap a la fi defendre el predomini del poder militar front al civil i imposar militars com principals dirigents del règim i la seua concentració de poder (El Directori), en benefici de l'alta burgesia (1795-1799).
De revolució a Imperi: la guerra europea napoleònica (1792-1814)
El sistema polític del Directori, va derivar molt prompte, després del colp d'estat de Napoleó Bonapart en 1800, en el I Imperi francés (1801-1814), régimen autoritari baix el poder de Napoleó Bonaparte, que crea amb la seua família una nova dinastia que volia implantar els elementos básicos del sistema polític liberal més conservador, però amb un reforç del poder polític del emperador.
Este Imperi francés es va basar en una nova monarquia de corte liberal, que es va desenrotllar sota la forma de dictadura militar i que ténia una constitució teòrica esta no era nascuda d'un parlament sinó redactada per l'emperador. La deriva autoritària napoleònica, va implantar un model d'estat liberal conservador i militarista, que va desenvolupar una política expansionista per la qual França aconsegui guanyar territoris a costa d'altres estats, es va imposar militar i econòmicament o directament crear estats satèl·lit sota la seua influència com la Monarquia de Jose Bonapart a Espanya.
Esta política imperial francesa va generar les anomenades guerres napoleòniques, també anomenades guerres de la Coalició, van ser una sèrie de conflictes bèl·lics que van tindre lloc entre el Primer imperi francés, sota el comandament de l'emperador Napoleó I Bonaparte (1804–1815) i una sèrie fluctuant de coalicions europees (en les quals molts d'ells eren monarquies absolutistes, alliades amb una monarquia parlamentària, Anglaterra, màxim rival napoleònic). Van ser successius episodis bèlics intercalars amb períodes breus de pau, que van plantejar per a Europa un exten període bèlic la dominació y expansió francesa.
Revolució Espanyola (1808-1814): Viva la Pepa!
La Revolució Espanyola (1810-1814), va ser una la primeres revolució liberal liberal a Espanya.
Va intentar acabar amb l’absolutisme i amb la societat i economia estamentals. Per un costat va ser l’experiment que va crear la primera comunitat política liberal espanyola i el naixement de l’estat contemporani civil, basat en una constitució i la sobirania nacional. La Restauració absolutista de Ferra VII a 1814 marcà el retorn al model absolutista més autoritari i una repressió molt forta..
Però també està revolució va mostrar la dificultat per a crear un model polític trasatlantic i de integrar els territoris hispanoamericans, que davant el centralisme peninsular liberal o sobretot amb la restauració absolutista va motivar l’inici del procés de guerres d'independencia liberals als territoris hispanoamericans que des de 1814 fins a 1830 van definitivsment anant format l’origen de les repúbliques iberals latinoamericanes del s.XIX.
E) ELS CICLES REVOLUCIONARI: LES ONADES (1820, 1830 I 1848)
Fi de l' Imperi napoleònic i la Restauració absolutista (1814-1848).
Revolucions Liberals burgeses: defensa del liberalisme moderat i oposició a l'absolutisme (1820-1830)
El liberalisme va ser un dels moviments polítics de les revolucions atlàntiques [*Rev. Americana 1775-1783], la Revolució francesa (1789-1799) es van oposar a la Restauració absolutista (1814-1830) en successives onades revolucionàries: 1820, 1830.
Els seus principis fonamentals del liberalisme conservador eren:
La defensa de les llibertats i els drets individuals, però no socials
La igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
La sobirania nacional, la materialització de la qual és la Constitució, llei fonamental de la nació que està per damunt de tots, inclòs el rei.
La divisió de poders, segons la teoria del pensador il·lustrat Montesquieu.
El control de la gestió pública a través de la llibertat de premsa.
Sufragi censatari masculí.
Revolució de 1820: revolució al sud d'Europa
Els primers moviments revolucionaris: Cicle 1820-1825
En estes primeres revolucions, eren societats clandestines i secretes, minories de burgesos, que intentaven provocar canvis en sistema polític i implantar Constitucions liberals. Van aconseguir el suport del poble per a acabar amb problemes socioeconòmics de l'Antic règim.
Espanya: El pronunciament de Reg a Espanya (1820-1823) que va obligar a Ferran VII a tornar a instaurar la Constitució liberal de 1812, va marcar el començament de les onades revolucionàries a Europa, estimulades també pel triomf dels moviments independentistes i liberals de l'Amèrica espanyola (1816-).
Itàlia: es van produir revolucions en dos dels seus regnes absolutistes: A Nàpols, els carbonaris, societat secreta liberal, van iniciar la revolta de Nola (1820) contra l'absolutisme de Ferran I del Regne de les Dos Sicilies (1816- 1825). El monarca va haver de jurar una Constitució quasi idèntica a l'espanyola 1812. El moviment es va estendre al nord d'Itàlia i el príncep Carlos Alberto del Regne del Piemont, va atorgar una Constitució (1821).
Portugal: en 1820, una revolta militar a Porto va obligar a Joan VI (1816-1826) a promulgar una Constitució (1822), però a l'any següent un colp d'estat va acabar amb el règim liberal.
Grècia: en 1821, la societat Filikí Etería, van plantejar revoltes que van anar estenent-se per tota Grècia i van derivar en guerra d'alliberament contra el poder otomà, que dominava des de 1453 i, amb el suport d'Anglaterra, França i Rússia, els grecs van aconseguir la independència i van implantar una breu república liberal (1827-1831) liderada per Iaoaniss Kapodistrias. El seu govern prompte va derivar en un sistema autoritari que va provocar guerres civils internes, que van acabar amb el seu assassinat en 1831. Les potències europees com Anglaterra i Rússia van decidir llavors que el nou estat grec fora una monarquia i van imposar a un dels fills menors de Otón de Baviera com a rei d'una monarquia constitucional conservadora.
Rússia: insurrecció dels decembristes (1825), que desitjaven implantar sistema liberal i un parlament, durament reprimida.
Final: Reacció absolutista bèl·lica. En els congressos de *Troppau i *Laybach (1821), la Santa Aliança absolutista va decidir la intervenció d'Àustria contra els nous règims constitucionals italians, i l'absolutisme es va restaurar de nou a Nàpols i Piemont. 1822, en el Congrés de Verona, la Santa Aliança decidix intervindre a Espanya per a restaurar l'absolutisme. 1823 Els Cent Mil Fills de Sant Lluís posen fi al Trienni Liberal a Espanya.
Revolució de 1830: revolució a Europa Occidental
França: el successor de Lluís XVIII, Carles X (1824-1830) va aplicar a la seua arribada al tron un gir ultraconservador a la monarquia absoluta, la qual cosa provoca un fort descontent. Al juliol de 1830, el rei va dissoldre la Cambra de Diputats i va restringir encara més les llibertats, la qual cosa va desencadenar la revolució. Durant les «tres jornades glorioses» (27, 28 i 29 de juliol) els revolucionaris es van ensenyorir de París per a reclamar implantar el liberalisme a França. Carles X va abdicar i va ocupar el tron el duc Lluís Felip d'Orleans (1830-1848), triat com a monarca liberal.
Bèlgica: a l'agost 1830, la revolució es va estendre a Bèlgica. Tant el partit liberal com el catòlic estaven descontentaments amb la unió política amb Holanda i, a més, la burgesia nacional belga veien amb disgust l'autoritarisme del *rei Guillem I (1815-1840). A l'agost, la revolució es va estendre per tot el país, amb el suport de França i Anglaterra. Els holandesos es van retirar i Bèlgica va obtindre la independència. La corona va passar a Leopoldo I de Saxònia-*Coburgo(1831-1865), que es va convertir en rei constitucional i es va promulgar una Constitució liberal.
Polònia: al novembre de 1830 va esclatar la revolució, inspirada pel desig d'acabar amb la dominació russa absolutista i recuperar la seua independència, perduda des de mediats *dle s.XVIII. Al gener de 1831 la Dieta polonesa va proclamar la independència, però l'exèrcit rus va véncer als polonesos en *Ostrolenka i va ocupar Varsòvia, durament reprimida acabant amb la revolució polonesa.
Espanya: en context de la Primera Guerra Carlista (1833-1840), s'intentava que la successora del rei absolutista Ferran VII, la seua filla Isabel implantar un estat liberal conservador, enfront de les reivindicacions al tron del seu oncle Carlos, que pretenia tornar a l'absolutisme i que derive en la guerra civil de carlistes contra isabelins.
Revolució 1848: la Primavera d'Europa.
Una nova onada revolucionària va convulsionar Europa en 1848. En molts aspectes, les revolucions de 1848 van estar motivades per les mateixes causes que les de 1830, en uns altres van anar més enllà , reprenent idees ja plantejades en revolució francesa de 1789.
Causes polítiques: a les idees liberals defenses per la burgesia, igual que en 1830, es pretén acabar amb l'absolutisme i l'autoritarisme de les monarquies, i implantar un sistema liberal.*conservsdor *burgues. A això es van unir en esta ocasió les inquietuds socials i els plantejaments democràtics de la nova classe social que començava a adquirir protagonisme: el proletariat, és a dir, els treballadors.
Les diferències significatives van ser: La gran novetat és que irrompen moviments polítics que reivindica ideals democràtics, clarament separada dels plantejaments liberals burgesos. Es demana el sufragi universal, més les llibertats constitucionals, es defén una igualtat no sols legal, sinó social, la sobirania popular i la República com a forma d'Estat.
Crisi econòmica: les males collites de 1847 van fer pujar els preus dels productes agrícoles i van estendre la fam i les malalties. A això es va unir una crisi industrial, deguda a un excés de producció en un moment de caiguda de la demanda. La conseqüència va ser un enorme augment de l'atur.
Crisis socials: la pobresa i l'atur van fer aparéixer formes incipients de protesta obrera, sovint dirigida contra les màquines. Al mateix temps, els primers socialistes, com *Blanc, *Blanqui i *Proudhon, van aportar a la revolució una nova ideologia.
França: La monarquia de Luis Felipe va derivar en eixa dècada a un model polític conservador, especialment beneficiós per a l'alta burgesia i a les classes acomodades, però va provocar el descontentament de les classes populars. Per exemple, el seu ministre, François *Guizot (1787-1874), va exercir una política conservadora i de repressió de l'oposició republicana que, secundada per demòcrates i socialistes, van intentar sense èxit pressionar per la via política per a aconseguir una reforma constitucional. Els dies 22, 23 i 24 de febrer de 1848 es va produir a París un esclat revolucionari protagonitzat per obrers i estudiants, als quals es va unir la Guàrdia Nacional. El dia 24, Luis Felipe, assetjat en les *Tullerías, va abdicar, i l'endemà es va proclamar la II República, amb una orientació clarament democràtica.
El Govern provisional va establir el sufragi universal i a l'abril es van celebrar eleccions, en les quals van triomfar els demòcrates moderats. La nova Assemblea Constituent va preparar una Constitució de 1848 que va ser promulgada el 12 de novembre. El poder executiu quedava encarnat en un president triat per sufragi universal, mentres el legislatiu corresponia a una Assemblea única. Al desembre va ser elegit president Luis Napoleó Bonaparte. nebot de l'emperador Napoleó, que va donar un gir moderat a la revolució i va implantar un Segon imperi conservador..
Àustria: al març 1848 va esclatar a Viena la revolució. El canceller *Metternich d'Àustria es va veure obligat a dimitir i Ferran I emperador austríac (1835-1848) va abdicar en el seu nebot Francesc Josep I (1848-1916). Es va convocar una Dieta Constituent o. Parlament, però al març de 1849 es va restaurar l'absolutisme.
Itàlia: a Nàpols i Palerm, el rei absolutista Ferran II (1830-1859) es va veure obligat a concedir una Constitució. Al Nord, Milà i Venècia es van revoltar contra Àustria, amb el suport de Piemont. El Papa Pius IX (1846- 1878) va fugir de Roma i Mazzini va proclamar la I República a Roma. En 1849 tots estos moviments van ser sufocats.
Alemanya: les insurreccions es van multiplicar en els diferents Estats alemanys, encoratjades per aspiracions liberals i democràtiques amb un component nacionalista. A Berlín, la revolució va obligar a Federico Guillem IV de Prússia (1840-1857) a acceptar un govern liberal, encara que va rebutjar ser rei constitucional. El moviment revolucionari es va estendre a Saxònia, Baviera i Hannover. A partir de 1850 l'exèrcit prussià va acabar amb els moviments republicans i la reacció es va estendre a tota el area alemanya.
Comentarios
Publicar un comentario