2- SdA. H2. Atrever-se a canviar el món? Es Possible? Qui lluitava, contra què i per què?

A) ATREVER-SE A CANVIAR EL MÓN?

↪️ Revolutio: "donar la volta"?

El conflicte entre la permanència i el canvi ha sigut constant al llarg de la història. El pas d'una època a una altra, l'alba i l'ocàs de les civilitzacions, han estat condicionades per la introducció de canvis profunds que han modificat la política, l'economia, la societat i la cultura. Les revolucions; o canvis ràpids, profunds i duradors de les condicions de vida; han modificat, amb més intensitat que altres fets, la manera de viure de l'home.

"No hi ha un temps que determine els fets o en el qual els fets es produïsquen,

sinó que són els fets el que determinen el temps"

(Fernand Braudel)

📜⚖️ L'Era de les revolucions: els inicis

I si haguera existit un temps en que tothom pensava que el món va canviar radicalment? Benvinguts al periode de la historia conegut com "L'Era de les Revolucions".

Com a metàfora sobre la dificultat de conèixer bé com van ocorrer les revolucions, esta imatge es mostra com mitjançant un vidre, per tant necessitem la investigació històrica per a intentar entrar dins:

Imagen de la Revolución Francesa generada por la IA de Midjourney añadiendo el prompt "GoPro footage". Fte: xataka.com

Anem a treballar ara, la Prehistòria de les Revolucions contemporánies, la primera fase dels quals coincideix amb les anomenades Revolucions, que van intentar acabar amb l'Antic Règim, desde finals del s. XVIII fins a mitjans de s.XIX (1775-1848), i van significar el naixement dels primers estat-nació del món. 

• N' hi ha altres subdivisions del periode diferents, per exemple entre 1789 a 1830, però hem preferit centrar esta proposta en el liberalisme revolucionari (1775-1848), el qual va tindre com objecte comú o principal objectiu acabar amb l'absolutisme, fet que no va poder aconseguir d'una volta ni al mateix temps en tots llocs, per aixó els procesos revolucionaris van ser cicles revolucionaris d'intents de canvi (1775, 1789, 1820, 1830,1848), cadascun en una geografia europea distinta. 

[La segona part d'estes revolucions 1848-1914), la tractarem a la següent SdA, Liberalisme i nacionalisme, on el conflicte revolucionari va concentrar dos forces antagòniques plenament contemporànies: per una banda, les noves elits burgeses i aristocràtiques per conservar per a si el poder politic en excluivitat; i per altra, els intents d'altres grups socials populars, de democratizar la política liberal, i que van fracassar fins a 1914 de manera reduida, i que fins a segona meitat del segle XX no van establir sistemes democràtics amplis, i que al s.XXI, estan debilitat-se denou].

Índex:

1. Presentació de la cuestió política que caracteritxa esta era revolucionaria.

2. La revolució americana (1763-1787)

3. Primera Revolució francesa (1789-1799)

4. Imperi Napoleónic i el dominio de Europa (1800-1815)

7. La Reacció absolutista (1815-1840)

8. La Revolucio burguesa (1820, 30 y 48)

Més de 200 anys per a intentar arribar a un concepte inclusiu de Llibertat.

“La llibertat no deuria ser un privilegi d’uns quants, deuria ser el dret compartit entre tots.”

Pero com ens recorda l'historiador Josep Fontana, les cròniques que hem heredat d'estes revolucions tempranes, "són la història recreada dels vencedors", la burgesia, que no significa que siguen tots els que van participar (també la resta del poble i minories discriminades, que no van aconseguir els objectius que demandaven). Per això, les revolucions són fenòmens que han interessat i interessen des de fa segles als historiadors:

«Nosotros habíamos heredado la visión legitimadora de la burguesía: la visión de los vencedores», ha explicado Fontana. «Nos querían hacer creer que esa era la Historia; la victoria de la libertad burguesa frente a la opresión del sistema feudal». 

Fontana. J. 

"Las de revoluciones son como las cerezas, se tira de una y salen las siguientes. La Revolución Americana de 1776 inspiró la Revolución Francesa de 1789, y de la herencia de la etapa final de esta revolución, se desarrolló la deriva autoritaria de Napoleon y su imperio desde 1801, que llevará a la primera guerra paneuropea moderna contra la Francia revolucionaria y provocará la Revolución de 1808 Revolució espanyola.

 Pero tras la Restauración absolutista en 1814 (Contrarrevolución), sería necesario volver a la vía revolucionaria ante la involución de los cambios y la represión por el retorno del absolutismo. Ello promoverá la Revolución Española de 1820 –la de Riego- que fue modelo de revoluciones por toda Europa e incluso América, culminando ese efecto contagioso, en las «Tres Jornadas Gloriosas», la Revolución Francesa de julio de 1830". En estas revoluciones se caracterizan por ser pequeños grupos revolucionarios burgueses a veces clandestinos, que conspiraran para conseguir el poder político. 

Del fracaso de las revoluciones de 1830, tras más de 50 años de nuevas ideas libertarias y ante la dificultad de conseguir alcanzar sus objetivos, se dará el último episodio la llamada Primavera de los Pueblos de Europa 1848-1849, con un estallido en cadena del mayor episodio revolucionario europeo, que vencerá y acabará con el Absolutismo definitivamente, pero que mostrará la ruptura definitiva del Tercer Estado, enfrentándose la burguesia que alcanzará el poder, y el resto del pueblo, que será excluida de la política. " 

Cercant un sentit: Què es aixó de revolucions?

`

Però, Què és exactament una revolució? Un canvi violent? Una reforma d'alguna cosa que existia anteriorment?

Moltes preguntes per a les quals encara no tens resposta. En un intent d'aclarir els teus dubtes investigues en Internet i trobes un vídeo titulat precisament Què és una Revolució?. Realitza un proposte de definició. A classe tractarem alguns textos per ajudar-vos.

Pitxa ací per a accedir al video. Font: açi 

Una definició podria ser, la resistència front a poders injusts i despòtics, però tambié existeixen molts matissos a esta definició tan emotiva. Altres més acadèmiques, plantejen com un "canvi radical i durader de les estructures  polítiques, econòmiques, socials i culturals d'una societat".

📢🗺️Confecciona un Mapamundi i d'Europa sobre les revolucions liberals i crea una llegenda que recopilen la informació més destacada. Afegeix llocs, batalles, fletxes i altres topònims al mapa per a fer-ho més precís. Cal que tinguem els elements bàsic dels mapes, neteja, bon acabat i la informació ven situada.

📢✉️ Confecciona un Mapa conceptual i visual sobre les Revolucions liberals que demostren el domini del conceptes i dels esdeveniments treballats. El valorarà la capacitat de relacionar aspectes, el detall i el plantejament donat.

REPTE DE TREBALL: PERIODISME REVOLUCIONARI

📢📜🕵🏻‍♀️ Anem a crear un Reportatge sobre les revolucions a partir de la realització d'entrevistes amb personatges històrics, "La veu dels silenciats". 

El repte serà la el.laboració d'entrevistes fictícies a personatges històrica que van viure una revolución liberal a Europa i América entre 1775-1848.

El format podrà ser una entrevista grabada o una entrevista per escrit en la que utilitzarem la IA para recrear una escena del nostre personatge en la seua revolució.

Mireu açí l'exemple d'imatges generades per IA🔝 i periòdic revolucionari sobre revolucions en Europa de Reporteros de la Rev. Francesa.⬇️ IES CIII 

Mireu un exemple inspirador d'entrevista fictícia a un personatge històric de la Ràdio ⬇️

Entra i escolta la entrevista a Olympe de Gouges en Radio Pikota.

B) CAUSES DE LAS REVOLUCIONES 

Com hem vist a la Sda anterior, diverses causes expliquen la ruptura comtemporània.

CAUSES SOCIALS: Malestar social pels problemes generats per la mala gestió fiscal i econòmica pròpia de l'antic règim (impostos asfixiants, fracàs de les reformes ilustradas o inexistència, bancarrota de l'estat per excesius gastos militars, hambrunes i crisis de subsistència). Exemple. Rev. Francesa 1789, Rev. Española 1808, Revolicions 1848).

CAUSES ECONÒMIQUES: Des de feia dècades, el desenvolupament econòmic, impulsat pel comerç internacional colonial i esclavista i per l'impuls de les noves formes de producció manufactureres, precursores de la revolució industrial, estaven transformant les bases de l'economia i les noves idees de progrés material i desenvolupament econòmic capitalista que començaven a deixar com obsoletes les pràctiques econòmiques tradicionals. (Totes).

CAUSES POLÍTIQUES: Els contemporanis des de finals del s. XVIII van voler canviar la realitat que vivien, l'Antic Règim, i acabar amb l'absolutisme, davant el fracàs rotund del Despotisme il.lustrat. Per fer-ho van fer REVOLUCIONS i no revoltes. Van crear un eslògan al voltant del concepte de Llibertat, d'ahi el terme LIBERALISME o Revolució Liberal, primera teoria politica nova que apareix en este moment.  

Però van ser procesos complexos amb grans contradiccions dins del període revolucionari, perque cada grup social va tindre unes reivindicacions i no sempre eren compatibles. Per aixó podem parlar de "revolucions" dins de cada exemple i no de revolució. 

CAUSES IDEOLÒGIQUES: les idees de L'Ilustracio van calar i difondre noves plantejaments polítics i la consciència de la injustícia.

En NOM DE LA LLIBERTAT es van defensar interessos molt diferents per part de diversos grups que conformaven el Poble, el Terce Estat. Des de l’inici, Llibertat no va tindre un sol significat sinó diversos, algunes més excloents que altres (liberalisme doctrinari o censitari i liberalisme democràtic). 

C)  LES REVOLUCIONS LIMITADES, REVOLUCIONS DE NOTABLES: 

Les revolucions liberals no van ser sincròniques al món, ni a Europa, i tampoc totes van perseguri tots els objectius de canvi, van a anr canviant. Algunes van voler canviar la relació de poder als estats i limitar el poder dels monarques. Son les revolucions polítiques antigues, que van crear sistemes polítics oligárquics.

Revolució anglesa (1640-1689):

L'exemple més destacat va ser la REVOLUCIÓ ANGLESA, o millor dit revolucions: GUERRA CIVIL INGLESA video i REVOLUCIÓ ANGLESA LA GLORIOSA (1688-1689) que va acabar amb l'absolutisme a Anglaterra i va situar els principis liberals més conservadors per a limitar el poder reial i enfortir un parlament format per la oligarquia social anglesa (aristocracia, la gentry, els comerciants i burgesos més importants).

↪️ 🏡 Subratlla el text Resum sobre Revolucions angleses i Construeix un eix cronològic sobre les revolucions angleses i els seus fets més destacats. Participaràs en el Torneig Revolucionari-Quizz amb algunes preguntes relacionades (comprovació comprensió lectora).

Recordeu els dos documents legals claus que va aportar esta revolució: Habea Corpus Act 1779 i Bill of Rights  de 1689 (Carta de drets). Repasa els trets del Parlamentarisme i monarquia limitada anglesa en este link- DIAPO 12 I 13. 

Eren novetats que van marcar una tendència política alternativa per a Europa, arrels del liberalisme: parlaven del sotmetiment del governant a la llei, el control pel Parlament de l'acció del governant, separació de poders, de drets o més específicament "carta de drets". Van tindre molta repercussió a les idees polítiques ilustrades, sobre constitucionalisme. 

🏫👀📜 Llegim i analitzem Bill of Rights, un model de declaració de drets que tindrà molta repercussió a altres revolucions.

Però la participació politica va quedar reduida a l'elit i per tant un model censitari no democràtic, per exemple no deixava participar ni tenir representants als colons anglesos, com els de les 13 Colonies d'Amèrica del Nord INEM Anglaterra molt restringit a població amb determinars.

La revolució de les 13 Colònies i Guerra d'Independència dels EE.UU (1775-1783).

A les 13 Colònies de Nord Amèrica que van conèixer com un dels territoris colonial més importants de l'Imperi Anglès al s.XVIII, va esclatar una revolució liberal dins d'un procés d'independència colonial. El primer cas de la història.

🗺️📍En aquest mapa trobaràs assenyalades i per colors  les Tretze Colonies que la Corona Británica posseía a la costa atlántica d'América del Nord. Deuras localitzar cadascuna una de les colònies i anotar al quadern amb el seu nom i el nombre correspondiente. 

Situa el nom de cada colonia i la seua ciutat principal.

Anem a repasar junts causes i els esdeveniments més destacats d'este fenòmen  que va tindre com a conseqüències una guerra internacional, ja que els revolucionaris estadounidenses van demanar, per via diplomàtica, ayuda i suport militar als principals rivals i enemics d'Anglaterra, el estats absolutistes dels Borbons de França (Lluís XVI) i Espanya (Carles III).

📢⚠️⚠️ Per qüestions d'estatus i prestigi dinàstic, una segona volta més en este segle, els Borbons francesos i espanyols, van llevar als seus estats quasi a la bancarrota per tant de respondre a les grans despeses militars i l'allargament del conflicte (1775-1783).

 El procés ja havia començat anys darrere, amb la  Guerra de les Amèriques contra França coneguda com Guerra dels 7 anys (1756-1766) va ser un conflicte colonial entre França (Lluis XV) i Espanya (Carles III) contra Anglaterra (Jordi III) que encara que va guanyar va buidar les reserves d'or d'Anglaterra. Per fer front a la nueva situació, es modificà el seu sistema de fiscal i impostos incloent a les colònies. L'estallit de la revolta serà aprofitat pels enemics d'Anglaterra (Monarquies dels Borbons dEspanya) per a oferir la seua ajuda. Eixes decisions reials basades en motius de prestigi posaran en greu problemes econòmics a Espanya i França, iniciant un descrèdit de la institució absolutista i la seua capacitat per a gestionar eficientment.

↪️ Convertint-se en l'aconteixement paneuropeu que va fer temblar els bassaments i la credibilitat de l'estat absolutista de l'Antic Regim i la seua capacitat per a gestionar eficientment.

D) LES REVOLUCIONS TOTALS:

Revolució Francesa (1789-1799): la primera 

Vamos a repasar las causas de la Revolución Francesa. (Llibre de text i damunt)

"Tras el trabajo previo sobre las causas de la Revolución Francesa y con tus conocimientos sobre la Revolución Americana, completa este diagrama de Venn. En él deberás comparar y contrastar las diferencias y similitudes entre estas dos revoluciones del siglo XVIII. Sitúa en cada círculo correspondiente a cada revolución sus causas y consecuencias, utilizando el espacio central únicamente para señalar aquellas que sean semejantes en ambos procesos revolucionarios".

Font.Víctor Gómez Muñiz. Diagrama de Venn (Dominio público)

Un resum de l'Era de les Revolucions 

Entra en este enlace aquí.

De revolució a Imperi: la guerra europea napoleònica (1792-1814)

Revolució Espanyola (1808-1814): Viva la Pepa! 

E) ELS CICLES REVOLUCIONARI: LES ONADES (1820, 1830 I 1848)

Fi de l' Imperi napoleònic i la Restauració absolutista (1814-1848).

Revolució de 1820: revolució al sud d'Europa 

Revolució de 1830: revolució a Europa Occidental

Revolució 1848: la Primavera d'Europa.