SdA H3. Resistències i alternatives en el temps del Capital, L'Imperi i el Nacionalisme (1800-1914)
"El 22 de marzo de 1895 fue mostrada en París en una sesión de la Socété d'Encouragement à l'Industrie Nacional la conocida La sortie des ouvriers des usines Lumière à Lyon Monplaisir («Salida de los obreros de la fábrica Lumière en Lyon Monplaisir»), rodada tres días antes el 19 de marzo de 1895."
Germinal. La vivienda proletaria
La Tierra de la gran promesa. Interior de una fábrica.
"Nos sumerge en el interior de una instalación industrial textil típica de la primera Revolución Industrial. Es más, si os fijáis podréis ver que hacia la mitad de la escena se ven imágenes de una fábrica aún más primitiva (máquinas que parecen funcionar con fuerza motriz humana) que representarían la fase inicial de la revolución".
b) Les diferents respostes del poble treballador: els moviments obrers
1.-PREINDUSTRIA:
- RESISTENCIES A L'ESCLAVITUD.
- PARTICIPACIÓ A LES REVOLUCIONS LIBERALS DE LES CLASSES TREBALLADORES
- SOMETIMENT I SUPERVIVÈNCIA. EXODE RURAL I RECONVERSIÓ ECONOMICA FORÇADA
- PRIMERES REACCIONS: MOVIMENT LUDITA.
2.-ERA DE FERRO
- MUTUALISME
- CARTISME.
- SOCIALISMES UTOPICS
1. Sumisió: aceptació i supervivència
Aceptació condicions dures i resistència individual. Jerarquització dels treballadors.
Será la reacció mes habitual fins que es consolide el movimient obrer a partir de 1870.
"Salvese qui puga" "viure és subsistir".
El pensamient cooperatiu no es innat i no preexistia.
Al món preindustrial existia una solidaritat del món rural o camperolat, que amb l'èxode rural començarà a trencar-se perquè a les ciutats els immigrants interns (vinguts del camp) estaran desarraigats i sense cercles de suport mutu, i amb la situació de precarietat material, sense treball ni lloc on viure, etc tractaran de sobreviure acceptant les condicions que els imposen.
El canvi econòmic total de la revolució industrial, amb crisi del domèstic System i amb èxode rural hi havia trencat la solidaritat camperola. A les ciutats, havia provocat la ruïna i empobriment del artesans. Este patró succeeix a Anglaterra i després a cada país que comencé a industrialitzar-se.
Inclòs amb el sistema d'organització del treball fabril i les formes de càstig i premi aplicades dins de les fàbriques, es va a desenvolupar un efecte contrari, la desunió.
Existeix i és generarà una jerarquització dins dels obrers i se configura moltes vegades una "aristocracia obrera". Es a dir "la aristocracia obrera está formada pels treballadors que disfruten de privilegis front a la resta". Els capataços per exemple a les fàbriques.
2. Primeres reaccions: ludisme
Un altra reacció que per primera volta incloeix acció de protesta per l'empitjorament de les condicions de vida i laborals, serà el Ludisme.
Es el moviment més antic, per què respon a l'últim intent per paralitzar el canvi econòmic i la arribada del Fabric system, amb la maquinització i evitar la crisi de la Indústria rural del Domèstic i el Putting out system que des del s.XVIII estava consolidat al camp anglès i en altres països europeus.
Es tracta de moviment iconoclasta que plantea la destrucció de màquines, de relats per a frenar la sustitución de les persones per les noves màquines. Es produeix des de les primeres dècades del s.XIX.
A Anglaterra, este moviment és molt antic i es desenvolupa ja a final s.XVIII, amb les primeres mobilitzacions.
Amb les guerres napoleòniques es planteja innovar i començar a mecanitzar més la producció i les protestes continuen. Inés en este contexto quan naix la legenda de Ludd.
El fet és que l' 11 de març de 1811 en Arnold, cerca de Nottingham comencaren protestes. Després de ser reprimida per l'exércit una protesta que demandava mes treball i millors salaris, esa nit una turba va destruir 63 telars automàtics que reemplaçaven la força de treball dels teixidors.
En diversos condate anglesos, nous homes enmascarats amb maces, martells i axes van destruir telars.
Este movimient antimaquines crea els primers símbols obrers: (Martell i Yugo).
En febrer de 1812, el Parlament aprobà la Framebreaking Bill, que castigava amb la pena de mort la destrucció d'un telar.
Van existir veus minoritàries contràries al Parlament:
“Un hombre vale menos que una máquina tejedora /
Y la seda se vende a mejor precio que la vida /
Las horcas de Sherwood mostrarán / Comercio y Libertad prosperando sin parar… /
Lord Byron
*Extracto del célebre discurso que pronunció Byron en la Cámara de los Lores el 27 de febrero de 1812.
3. Ajuda mútua i solidaritat obrera:
Però dèbut a les roïnes condicions de vida i treball, també naixerà moviments que impulsen la ajuda entre els obrers. Recuperaran en part la antiga solidaritat camperola o naixeràn mobilitzacions per a garantir o intentar fer front a les problemes derivats del treball industrial la falta de seguretat i alta mortalitat laboral i la su alimentació per els sous tan baixos.
Naixerà el mutualisme que inclòs en èpoques en les quals estiga prohibit el dret de associació entre els treballadors, desenvoluparan la seua tasca de forma clandestina dins de les fàbriques X generant una caixa de resistència front a enfermetats, accidents, creant menjadors per a les famílies més afectades
4. Mobilització política: Cartisme:
5. La cuestión social: naixement de les ideologies socialistes. Socialisme utòpic.
3. LA ERA DE LA ELECTRICITAT
6. Socialisme científic o marxisme
Esta corrent va nàixer o consolidar-se tras el fracaso de la Revolució liberal de 1848, tras la cual els desitjos democràtics van fracassar i en molt països europeus els sistemes liberals que es van implantar van ser molt restrictius i van deixar fora dels drets polítics i socials als treballadors.
Va estar impulsada per pensador com Karl Marx i Friedrich Engels que van escriure el Manifest Comunista, on plantejaven principis del moviment i sobre tot, van desenvolupar durant anys una recerca científica per a recopilar dades sobre la situació dels obrers europeus i van analitzar el funcionament de la societat.
"Toda la historia de la sociedad humana, hasta el día, es una historia de luchas de clases. Libres y esclavos, patricios y plebeyos, barones y siervos de la gleba, maestros y oficiales; en una palabra, opresores y oprimidos, frente a frente siempre, empeñados en una lucha ininterrumpida, velada unas veces, y otras franca y abierta, en una lucha que conduce en cada etapa a la transformación revolucionaria de todo el régimen social o al exterminio de ambas clases beligerantes.
En los tiempos históricos nos encontramos a la sociedad dividida casi por doquier en una serie de estamentos, dentro de cada uno de los cuales reina, a su vez, una nueva jerarquía social de grados y posiciones. [...]
La moderna sociedad burguesa que se alza sobre las ruinas de la sociedad feudal no ha abolido los antagonismos de clase. Lo que ha hecho ha sido crear nuevas clases, nuevas condiciones de opresión, nuevas modalidades de lucha, que han venido a sustituir a las antiguas. Sin embargo, nuestra época, la época de la burguesía, se caracteriza por haber simplificado estos antagonismos de clase. Hoy, toda la sociedad tiende a separarse, cada vez más abiertamente, en dos grandes campos enemigos, en dos grandes clases antagónicas: la burguesía y el proletariado"
(Marx. Manifiesto Comunista, 1848).
Una de les publicacions més destacades va ser El Capital de K. Marx, on analitzava el funcionament del capitalisme i les seves conseqüències socials per als treballadors.
7. Internacionalisme obrer (1870-1914)
Des de els anys 50 l'expansió de la industrialització en Europa continental van mostrar com els problemes dels treballadors industrials a Anglaterra eren els mateixos que sofrien els treballadors belgas, francesos, alemana, espanyols, italians, etc..Va nàixer una Consciència Internacional i una Solidaritat obrera internaciona.:
"Mateixos problemes generats pel mateix sistema econòmic i polític, Solidaritat obrera transnacional"
Tindrà tres fases diferents, però les relacionades amb el Internacionalisme obrer històric són les dos primeres.
Este internacionalisme tractava de criticar la desigualtat social profunda i les injustícies que el model político i econòmic liberal havia establert i que era disfrutar per la burgesia en la etapa de Belle Èpoque, com màxima expansió del model injust i basat en l'explotació indiscriminada.
Rebutja el model polític del Liberalisme Capitalista.
Primera Internacional (1863-1872)
En 1863 es va crear un Comitè a Londres amb l'objectiu de crear un congresos amb obrers de tota els països, amb diferents moviments (Trade Union angleses, Marxistes, anarquistes).
Es van establir Estatuts i un Principis que van fundar la AIT (Asociació Internacional de Treballadors).
Principis:
- No haurà emancipació obrera sense lluita pel poder polític.
- La emancipació obrera serà obra del propis obrer.
S'arriba a l'acord de fer congresos anuals i crear un Consell General. Així es celebren congresos anuals, desde 1864 -1867 (predominen les postures anarquistes), i des de 1868-1869 (predominen les postures marxistes).
Problemes: diversos (conflictes ideològics entre marxistes i anarquistes, l'estallit de la Guerra Franco Prusiana i la primera crisi de la consciència obrera internacional, i diferents postures sobre resultats de experiència de Govern obrer en Comuna de París),però que faran finalment que la I Internacional es dissol en 1872, en el Congrés de l'Haia, on els anarquistes van ser expulsats.
Segona Internacional "Socialista" (1893, 1898, 1907, 1912).
Tras el fracas de la AIT en 1872, els socialistes aboguen per la via política de crear partits polítics socialistes i de participar en el sistema electoral liberal. Naix la Socialdemocràcia. VIA POLITICA EN ESTAT LIBERAL
Ex. 1876 (PSOE Espanya), 1880 ( SPD, partit socialdemòcrata alemany), i 1905 (Partit socialista francès).
Prompte desenvolupen un nou intent internacionalista obrer socialista. Naixement de la II Internacional Marxista. En este cas respecten els partits nacionals i la pluralitat d'estratègies polítiques. Tenen debats al voltant de:
- participar o no em governs de coalició amb partits burgesos liberals.
- la vaga és mecanisme de presió O una via revolucionària
-respecto al colonialisme decideixen lluitar contra explotació colonial i el imperialisme (Stutgard 1907).
- sobre la guerra i les polítiques de la Pau Armada (1870-1914): rebutgen la política de bloques, defenen el Pacifisme i el Antimilitarisme, i el Internacionalisme per damunt del Nacionalisme. "L'obrer no té pàtria".
8. Els anarquismes historics: un repàs als moviments de finals s. XIX i principis del s.XX (1870-1914)
8. Ambient prebelic i la reacció obrera (1900-1914)
9. Obrerisme després de 1919: entre la revolució i la reacció (1919-1945)
I al segle XXI? Tornará la jornada de 24 h?
Comentarios
Publicar un comentario