SdA.H1. Es fàcil viure amb els ulls tancats? Sense privilegis no hauria misèria.

Benvinguts a la Primers Situació d'aprenentatge del Bloc 1: En el nom de la Llibertat.. Revolució.

Gravat politic il.lustrat criticant l'Antic Règim i la seua societat, ca. 1788.

Esta situació d'aprenentatge s'anomena SdA.H1. Es fàcil viure amb els ulls tancats? Sense privilegis no hauria misèria.

La SdA s'organitza en cinc apartats, que ens mostren com era el Món de l'Antic Règim i que ens permeten conèixer les causes estructurals (profundes) que van fer esclatar les revolucions:

• Societat i demografia: Estamental i Règim Antic
• Economia: economia preindustrial 
• Política: Absolutisme
• Cultura i Pensament: La Il.lustració

• Casos d'estudi: La França i Espanya dels Borbons. Estudi comparat de la crisi de l'Antic Règim.

PAUTES DE TREBALL

Com a rutina de treball a classe, l'alumnat prendra apunts a classe i farà les activitats i Tarrés encomanades. 

Com a rutina d'estudi a casa, semanalmente, varied estones, l'alumnat amb autonomia, repassarà els continguts treballats a classe amb ajuda de les presentacions del blog, els apunts i el llibre. 

Quan tinga una tasca o activitat de treball per a casa, l'alumnat tractarà de fer-la complint el plaç d'entrega demanat per la professora i s'ajudarà dels recursos d'estudi mencionats per a consultar dubtes i poder realitzar millor les tasques.

INDEX INTERACTIU DE LA SDA. PART1:

Per a facilitar-vos l'estudi i la consulta dels materials, hem creat un Índex interactiu sobre Antic Règim. 

⚠️TIP: Obriu l'enllaç i consulteu el pdf. Si punxeu en Icona Blog accedereu a cada apartat. Teniu també marcades les pàgines del llibre.

Entra al Índex Interactiu sobre ANTIC Règim.

0. PRESENTANT UN PERIODE HISTÒRIC 

Ací teniu la Presentació principal amb el repàs dels Sabers bàsics que tractarem.

Entra i consulta la presentació de classe per a repasar idees clau i tindre accés als textos i recursos que treballem.

0.1. LES PARAULES IMPORTEN: COM DEFINIR UN PERIODE

Antic Règim: un concepte històric 

S'anomena Antic Regimen o Ancien Regimen, a 'organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses. El període de vigència de l'Antic Règim coincideix, pràcticament, amb l'etapa històrica de l'edat moderna. 

Des del segle XVIII comença en Europa occidental un procés de transició anomenat Crisi de l'Antic Règim (AR). El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals.

Encara que en algunes regions, com l'Europa del Sud i de l'Est, es mantindrà més temps l'AR en vigor,  fins a principios del s.XIX o inclòs principi del s.XX, en cada cas.

A més ací teniu els Dossiers d'indagació per a fer algunes tasques d'estudi individual i comprensió lectora.

A. L'ABÚS DEL PRIVILEGI COM A PUNT DE PARTIDA: BENVINGUTS A L'ANTIC RÈGIM 

1. SOCIETAT I DEMOGRAFIA A L'ANTIC RÈGIM:

Entra i consulta la presentació sobre Societa i Demografía a l'Antic Règim.

Una població estancada:

La Familia Bach ca 1700 per Toby Rosenthal

Règim demogràfic antic

Al segle XVIII encara predomina s Europa el règim demogràfic antic, que és la fase primitiva de l'evolució demogràfica de totes les societats. Es caracteritza per l'existència de taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, cosa que provocava un creixement de la població molt baix a llarg termini. A Europa va durar fins a la Revolució Industrial.

 Règim demogràfic modern

El règim demogràfic modernés la fase actual de l'evolució demogràfica dels països desenvolupats, caracteritzada per l'existència de taxes de natalitat i mortalitat molt baixes, cosa que provoca l'envelliment progressiu de la població i, en alguns països, una disminució de la població total. Amb l'inici del canvi econòmic cap a la industrialització va començar en alguns països d'Europa.

Societat estamental:

 Privilegis, ahir i hui. Cóm de privilegiat eres?

Entra i consulta con estava caracteritzats els diferents estaments de esta societat de l'Antic Règim.

 El contrato de boda, pintado por William Hogart, circa 1743-45.

Estament

A l'Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu,  de ahí la consideració de "estaments" o "corporacions socials" que comparteix unes caracteristiques socials, econòmiques i formes o estils de vida així com una mateixa funció social. Es una forma de divisió social que respon a criteris propis del feudalisme i que van continuar durant tota la Edat Moderna. No era no tan impermeable com la casta, però que normalment es definia la seua pertanyença pel naixement e implicava l'existència d'unes normes molt rigides.

2. ECONOMIA AGRÀRIA I PREINDUSTRIAL:

Entra i repassarem els trets bàsics del model econòmic de AR.

Farmers works in Europe, s. XVIII. 

Agricultura de subsistència 

Sistema d'agricultura en el qual la producció que s'obté d'una superfície que serveix només per alimentar les persones que hi treballen

Propietat vinculada:  Terres vinculades

Terres que no eren de propietat privada, o sigui, que no se'n podia disposar lliurement ni es podien posar a la venda. Eren terres vinculades a un títol nobiliari, a l'Església, a un municipi (terres comunals -béns de propis i comuns-) o a la Corona. El propietari de la terra podia treure'n profit econòmic i exercir-hi jurisdicció, però no la podia vendre.

"Las Hilanderas" de Velázquez.

Indústria artesanal:

Gremi

Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials.

Artesania

Procés de construcció d'objectes o d'elaboració de productes, realitzats manualment o amb màquines i eines senzilles, per a una persona o un grup reduït de persones.

Descibrix el mecanisme que va pernetre a Europa acumular grandes riqueses i no va ser el desenvolupament tècnic.

Comerç colonial i triangular 

Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis, i què és va basar en l'explotació esclavista transatlántica.

Va ser la primera globalització econòmica de la història i si bé partia de un comerç de productes de luxe o per a les elits (or, té, xocolata, etc). El desig d'emulacio i de prestigi social va fer que molts burgesos adoptaren el seu consum.

L'introduccio de la sobreexplotació esclavista a mes "va permetre" abaratar els preus i obrir el consum a burgesia i població urbana, i va significar una oportunitat de ràpid enriquiment i ganancia per a burgesia.

Economia mercantilista

A més la cada vegada més economia monetitzada, va significar per a tota la societat, l'interès per obtindre ganancies o ingressos en metàl·lic, com ja la burgesia anava aconseguint en les empreses colonials. Per als camperols i artesans mabbel nous sistemes de producción como Domestic System, estaven acostumar-se a rebre salaris en metal.lic i els pagaments en espècie anaven disminuint. Però sobre tot, el canvi va ser per als privilegiats la noblesa, amb l'augment de la pressió de consum i nivell de vida de luxe de la noblesa sobre tot de la de Cort, necessitaven cada vegada més diners en metàl·lic (Cash) per a sufragar el seu estil de vida luxós.

Principalment va ser el cap de l'estat, els propis reis es que necessitaven amb urgència augmentar els seus ingressos en metàl·lic. 

A banda de la tradicional via de l'augment d'impostos que van utilitzar molt este s.XVIII, van buscar altres vies d'ingressos, com la venda de càrrecs i títols nobiliaris i també principalment, involucrar-se molt en explotació directa de riqueses colonials:

- a mes de per a obtindre reserves d'or i plata (Mercantilisme clàssic),

- aconseguir crear un entorn de mercat exclusiu amb les colònies i enriquir-se amb la venda de monopolis mitjançant Companyies privilegiades. Els reis teníem un %molt molt alt en elles (Mercats colonials).

- necessitat de recaudar molt en metàl·lic, per exemple en les concessions de tràfic transatlàntic de comerç de productes o monopolis a obtindre ganàncies amb els impostos per les transaccions ola venda de productes colonials (cotó, cacao, etc)

- Inclòs la noblesa molt retardataria amb el treball, i amb molta necessitat de riqueses en metàl·lic per al seu estil de vida de luxe, va invertir en accions en plantacions colonials i sobre tot en el mercat de venda d'esclaus, la Trata d'esclaus transatlàntica, com molts burgesos rics.

EN CONCLUSIÓ, l'origen esclavista de la acumulació de capital europeu, va ser essencial per al despegue del canvi econòmic previ a la revolucion industrial per a Europa i va involucrar a tots els estaments socials adinerats, des dels privilegiats, principalment als reis, com a la burgesia.

 Però eixe fenòmen històric l'esclavitud transatlàntica situa els arrels de l'avanç econòmic europeu com a continent, bassat en l'explotació forçada de persones, en la ruïna d'altre continent (Àfrica), i en la conquesta i extracció de riqueses d'altres continents (Amèrica, zones d'Asia).

 Així podem valorar que el desenvolupament econòmic del primer capitalisme també es va basar en el colonialisme i imperialisme europeu. Benvinguts a la primera Globalització europea del món al segle XVIII!. 

Clip de vídeo 📹 

3. POLITICA A L'ANTIC RÈGIM: L'ABSOLUTISME 

Entra i descobreix els sistemes polítics que predominaven a Europa en s. XVIII.

Lluis XIV a Versalles amb la seua cort, ca. 1700.

Monarquia

Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.

 Absolutisme

Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.

Despotisme il.lustrat

Configuració del poder estatal, variant de l’absolutisme monàrquic, que es donà a la segona meitat del s. XVIII en molts estats europeus que intentava fer reformes superficials però sense canviar l'essència del model polític.

B. EL CANVI D'ACTITUD: trencar amb la tradició, el privilegi i la cuna. 

La llibertat com a mitjà, ascens social o com a desig.

ASCENS DE LA BURGESIA I DEL CAPITALISME

Al llarg del s.XVIII els canvis socioeconòmics en Europa, amb el desenvolupament del comerç colonial, el mercantilisme comercial i les innovacions en la agricultura, la cada vegada més directa dependència dels monarques o Estats d'aconseguir ingresos en metálic per a sufragar les grans despeses (guerres de prestigi, luxe a la cort), va fer que que els monarques buscaren el suport en la burgesia.

Este ascens burguès serà econòmic, però no social o polític, ja que la societat de l'Antic Règim i el sistema polític, no ho deixava. Per a intentar-ho van buscar alguns mitjans:

1. - L'elite de la burgesia buscava ingressar en el món de la aristocràcia, tractava de comprar càrrecs i títols nobiliars, el seu fi era alcançar prestigi. 

Burgès  / títol nobiliari / pagament al rei

La compra de títols nobiliaris als monarques, permetia aconseguir nous ingressos als reis: així naixerà la anomenada noblesa de toga, baixa noblesa d'origen burgès que copara els càrrecs urbans.

- 2. Origen de la riquesa creixent dels burgesos:

El mercantilisme comercial va provocar el enriqueriment del comerciants i productors O intermediaris, i això va crear una contradicció al sistema del AR.

Les fonts de la riquesa de la burgesia eren el comerç colonial i triangular, l'esclavitud, l manufactura, però també de petits propietaris agrícoles que volien consolidar-se, destinant la producció al mercat O bé inclòs sent inversors de activitats econòmiques colonials.

-3. Nobles liberals. També un sector de la noblesa havia pres les idees econòmiques mercantilistes i després il.lustrades, de aplicar mitjans per a obtindre més ingressos. La causa la necessitat de una major quantitat d'ingressos en metàl·lic per a sufragar el nivell de vida luxós. En moltes famílies nobiliars arruïnades els matrimonis de xonveyambnnurgesos rics i la introducció i participació com inversos en activitats econòmiques colonials i mineres O manufactureres va ser una via per a intentar solucionar les seues finançes.

C. ATREVIR-SE A PENSAR: LA IL.LUSTRACIÓ

"¿Sabes que el Orden Alfabético de un libro pudo ser Revolucionario y poner en tela de juicio todo el orden social del Antiguo Régimen?

A, B,C, D, E, F, G, H, I, J, K,…….

Más información en el artículo de J. JIMÉNEZ, "Cuando el alfarero adelantó a Dios y al Rey" aquí."

La libreria de Lieja 1781. Bridgeman.

El segle de les llums:

Il.lustració tenia com a finalitat dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó. És per aquest motiu, que el segle XVIII és conegut com el Segle de les Llums. La Il.lustració fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels homes de l'època.

La Il·lustració:

Moviment intel·lectual europeu caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per aconseguir l'hegemonia econòmica estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant.

L'enciclopèdia

Obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic.

Comic.Los Enciclopedistas. J A. Perez Ledo.

Exposició La revolta de la raó. MUVIM.2023.

 “En ese sentido –añade el guionista-, L'Encyclopédie supuso una revolución cultural que, en parte, encendería la mecha de la Revolución que acabaría estallando unas décadas después. Si hacemos una lista de los libros que han conformado la Europa actual, la Encyclopédie francesa debería estar en los primeros puestos. Tal vez en el primero”>>.

📽️📺 Videos:

Denis Diderot I la Enciclopedie

MUVIM: l'enciclopèdia 

MUVIM: Il.lustracio versus Inquisició 

MUVIM: Il·lustració i Revolució

“La otra similitud –añade- es la oposición entre la razón y las ideas supersticiosas. Hoy vivimos un auge de la irracionalidad disfrazada de muchas maneras: negación de los hechos, posverdad, terapias alternativas, nuevas espiritualidades… Los ilustrados fueron los primeros en enfrentarse a todo aquello."

↪️ Anem a descobrir els elements principals del moviment il.lustrat al voltant de la crítica política i social:

- Accedeix a l'entrada en Atreveix-te a pensar: La il·lustració 

- La aventura del saber MUVIM video

- Els il.lustrats no eren homogenis sino que tenien diversos plantejaments, que volia canviar el mon. Podem dir que hi van conviure vàries Ilustraciones, des d'una branca reformadora més conservadora, fins a un'altra progresista, i una última, rebutjada per la resta, i calificada con radical perque volien fer canvis profunds i defensar les minories discriminades.

- Els il.lustrats no eren revolucionaris i encara que molts van viure revolucions, eren pensadors i intelectual per damunt de tot. 

Alguns van proposar ajudar i reformar les monarquies absolutistes, participant com ministres,  amb creació del eslògan :Tot para el poble però sense el poble ". Així va ajudar a nàixer la corrent del Despotisme. Però a la pràctica, els reis, no volien fer reformes profundes i plantejaven reformes superficials,  moltes vegades els projecte no van pasar de la fase de projecte. Este fracas de la vía reformista, va portar a finals del segle a revelar les grans contradiccions del sistema i a la fi el seu colapse, obrint-se pas la via revolucionària.

TEXTOS CRITICA MODELO POLÍTICO Y FISCAL:

Sobre el asunto de los impuestos, cada privilegio es una injusticia. (Voltaire)

"El que solo tiene las necesidades mínimas de la vida no debe pagar nada; los impuestos sobre aquel que tiene un superávit, si fuese necesario, puede 

extenderse a todo lo que va más allá de las necesidades. Puede decir que por 

cuenta de su rango que es superfluo para un hombre en una posición inferior es necesario para él, pero eso no es cierto, ya que un noble solamente tiene dos piernas como un vaquero, y cada uno de ellos sólo tiene una panza." (Rousseau)

"Aquellos que dicen que mientras más pobre sea el pueblo, mayores serán 

las familias – más altos los impuestos gravados a ellos, mayor será su 

esfuerzo por pagarlos – blasfemia contra la raza humana. Ellos deberían 

experimentar la amarga indigencia a la cual condenan a sus conciudadanos, para determinar qué tan falsa y atroz es su actitud. "

(Mercier)

"El gravar impuestos a alimentos esenciales es cruel en el más alto grado. 

El derecho del hombre a la existencia está por encima de todas las leyes 

sociales. ¿Lo ha perdido por el establecimiento de leyes?

Al exprimir al indigente de su mera subsistencia el estado lo priva de toda 

fuerza. Del pobre hace un mendigo, del trabajador un vago, del 

desafortunado un pícaro, y así lleva a través de la inanición al patíbulo. "

(Raynal)

5. L'ESTUDI DE CASOS: FRANÇA, ESPANYA I ANGLATERRA DAVANT L'ANTIC RÈGIM

Moltes vegades per a dar una explicació global d'alguna cosa, simplifiquem massa la realitat que volen descriur i aixó dona una imatge no del tot reial. Quan tractem de explicar història del passat, això pot donar lloc a visions sesgades, incompletes i a les hores, falses del passat. Per això un bon mètode històric es la comparació històrica i l 'estudi de casos, per a vore cóm a cada regió o societat les circunstàncies i procesos històrics porten el seu ritme i la seua caracterització. 

Anem a comprovar esta tècnica amb l'estudi de tres casos diferents de societats que van viure l'antic Règim: França, Anglaterra i Espanya. La primera idea es saber localitzar-les perquè els dos primers corresponen a l'Europa Occidental, una inclos atlántica, mentres que Espanya correspon a Europa Meridional, i ambues regions van tindre desenvolupaments diferents. 

Avís lector: el llibre text que teniu, posa en pràctica la primera opció, simplifica massa la realitat i tan sols està contant la història del segle XVIII de païssos com França, Anglaterra o Holanda (Europa Occidental). Altres realitats distintes com l'Europa merdional i Oriental, no s'expliquen i pot donar el malentés de pensar que estes regions van viure al mateix ritme o circunstàncies. Veurem com estres tres casos tenem lementos en comú, però també diferències.